El pare i la mare responsable no neix ensenyat, aquest aprenentatge es fa al llarg de tota la vida a volta de moltes satisfaccions i també de més d’una frustració.
Vivim en una societat canviant, amb diferents models de famílies, amb infinitat d’informacions que ens arriben per tots costats i què sovint no tenim temps per aturar-nos a pensar en allò que ens diuen, escoltem o rebem. Som coneixedors i coneixedores de maneres de fer, de viure, d’entendre la vida que no és com la nostra Ens relacionem amb persones que no creuen, que no tenen els mateixos valors que nosaltres Podríem enumerar una llarga llista de diferències …. Es un problema això? Quan la diversitat de persones i idees es basa en el respecte mai és un problema. Ens aporta coneixement, riquesa i valors que ens fan madurar i créixer com a persones. L’aprenentatge no és tan sols cosa dels infants o dels joves, si volem, si ho desitgem aprenem al llarg de tota la vida i aprenem com els nostres fills i filles especialment interactuant amb l’entorn i amb els altres. Ens estimem i estimem. . Perquè doncs exercir de pare, mare, que no només ser, ens crea sovint inquietuds, inseguretats que ens costa acceptar? Serà que els adults tolerem poc les frustracions? Tal vegada caldrà buscar la causa d’aquesta inseguretat en la por a equivocar-nos potser perquè no som prou capaços de decidir els valors que transmetérem als nostres fills/es, valors en els que creiem, practiquem i ensenyem a partir de límits ordenadors, establerts des del primer moment de vida que son aquells que amb l’estimació i afecte inqüestionable ajuden a l’infant a créixer, a madurar, a ser persona. Fer de pare, fer de mare és una de les experiències més gratificants de la vida sempre que acceptem que tot i tenir clares les idees, més d’un cop ens sentirem frustrats. Però, també a partir de les errades i frustracions estimem i aprenem. Gaudim fent de pares. ANNA FITÓ Directora del CEIP Gerbert d’Orlac
