Aquest cap de setmana Sant Cugat celebra les jornades ‘Patrimoni viu’, que tenen l’objectiu d’acostar els elements patrimonials a la ciutadania a través d’activitats organitzades per les entitats. Cada dia coneixerem, de la mà del Museu, un racó del nostre patrimoni. Descobreix-lo amb Cugat.cat!
El monestir de Sant Cugat havia estat una important institució amb una doble dimensió: era un centre religiós i alhora un centre de poder econòmic. Aquest es basava en la possessió de béns que generaven riquesa: terres i drets senyorials que proporcionaven rendes en moneda i en espècie. Des de ben antic, el monestir havia cercat la protecció dels més poderosos i així, havia obtingut de papes i monarques documents que sancionaven les seves propietats. Alguns són ja de sobres coneguts, com el precepte del monarca carolingi Lotari, de l’any 986, o la butlla del papa Silvestre II de l’any 1002, el mil·lenari de la qual va ser motiu de celebració pocs anys enrere. Avui, però, farem reviure un dels documents de confirmació de privilegis menys coneguts, i que és alhora, que sapiguem, el darrer que va obtenir el monestir de Sant Cugat. És el document emès pel rei Carles III l’any 1765 a petició de l’abat i els monjos de Sant Cugat, i que comença amb aquesta pàgina que recull el nom del rei i el seu segell, en un marc ornamental que ressalta els trets monàrquics. El rei hi confirma els privilegis que els seus antecessors en el govern havien donat al monestir de Sant Cugat, i inclou des de donacions dels monarques carolingis i comtes catalans del segle X fins a privilegis d’època baix-medieval. Aquest document, d’una vintena de folis manuscrits en castellà i llatí, està dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, juntament amb el gruix de la biblioteca i l’arxiu del monestir de Sant Cugat. MUSEU DE SANT CUGAT- Alba Rodríguez
