El Partit Popular de Madrid ha assenyalat que l’exdirigent de Vox Javier Ortega Smith va formalitzar un empadronament suposadament fraudulent a Sant Cugat per poder votar a les eleccions generals del 2019. Segons ha assegurat l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, Ortega Smith va registrar-se al padró de Sant Cugat tot i no residir habitualment al municipi amb l’objectiu de poder exercir el vot en la circumscripció de Barcelona en aquelles generals.
Aquesta acusació d’Almeida s’ha produit aquest dimarts durant el ple a l’Ajuntament de Madrid, després que Ortega Smith interpel·lés el govern municipal sobre suposats empadronaments il·legals a la capital. En la seva rèplica, l’alcalde madrileny ha retret al portaveu de Vox el que ha qualificat de “superioritat moral” i l’ha acusat d’haver formalitzat “un empadronament ‘fake’ a Sant Cugat del Vallès per poder votar-hi a les eleccions generals”, tot recordant que un mes després es va presentar com a cap de llista de Vox a l’Ajuntament de Madrid.
El cas s’emmarca en un moment de tensions internes a Vox, on Ortega Smith, un dels fundadors del partit i exsecretari general, es troba en conflicte obert amb la direcció liderada per Santiago Abascal, arran de la seva suspensió cautelar de militància i disputes sobre qui ha de liderar el grup municipal a l’Ajuntament de Madrid.
En aquest context, el tinent d’alcaldia i responsable del padró, Jordi Puigneró, s’ha fet ressò de la polèmica a les xarxes socials i ha assegurat que l’empadronament d’Ortega Smith es va produir “a finals del 2019”, quan la CUP era responsable del padró municipal.
Les eleccions generals a les quals es refereix la polèmica, però, es van celebrar el 28 d’abril de 2019. En aquell moment, l’Ajuntament de Sant Cugat estava governat per Junts per Sant Cugat, amb Carmela Fortuny com a alcaldessa. Les eleccions municipals van tenir lloc un mes després, el 26 de maig.
El PP de Madrid destapa que un destacat líder de VOX es va empadronar irregularment a SantCugat a finals del 2019 (la CUP era la responsable del Padró). Hem hagut d'arribar els de Junts al Govern perquè el padró deixi de ser un "coladero".https://t.co/hBqeM6HYj1
— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) February 25, 2026
La CUP també ha dit la seva en la polèmica. A xarxes els anticapitalistes han carregat contra Puigneró acusant-lo d’assenyalar els cupaires amb “mentides”. La formació ha exigit una disculpa al tinent d’alcaldia juntaire. El portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha anat més enllà i insinua que les declaracions de l’exvicepresident de la Generalitat són intencionades per perjudicar el partit.
🔴PROU MENTIDES
— CUP SantCugat (@cupsantcugat) February 25, 2026
Jordi Puigneró menteix, i aquí la prova. El feixista d'Ortega Smith votant a Sant Cugat l'abril de 2019, quan qui governava era el partit de Puigneró.
Exigim una disculpa, és una vergonya per Sant Cugat que algú així representi la ciutathttps://t.co/DLvt5xM2am https://t.co/U7DSndcsio pic.twitter.com/dbf1cGCCsA
No et canses de fer el ridícul? O la mentida és conscient? Aquest senyor va votar l'abril del 2019 i, per tant, havia d'estar empadronat d'abans. Governàveu VOSALTRES. Tingues un mínim de decència i rectifica i deixa l'obsessió malaltissa que tens amb nosaltres. https://t.co/2xyqTqlmhL pic.twitter.com/S0opqBemUb
— Marco Simarro (@MarcoSz4) February 25, 2026
La batalla de les xifres del padró
Aquest episodi arriba en un moment en què Vox fa dies que sosté que, gràcies a la seva pressió política, s’han donat de baixa “més de 5.000 persones” del padró municipal de Sant Cugat per suposades irregularitats. Aquest relat, però, ha estat qüestionat pel Partit Popular. El regidor Alfredo Bergua assegura que les dades oficials del padró no avalen aquesta xifra.
Segons explica en aquest article d’opinió a Cugat Mèdia, des de l’1 de gener de 2024 fins avui s’han tramitat 3.413 baixes per “inscripcions indegudes”, en el marc d’un procés general d’actualització administrativa del cens. D’aquestes, 306 corresponen a casos d’inscripció fraudulenta detectada —la xifra oficial final, segons detalla— i no 5.000. Són dades que el PP hauria aconseguit a través de transperència de l’Ajuntament.
Bergua sosté que la major part de les baixes responen a regularitzacions administratives habituals, com canvis de domicili no notificats, duplicitats o dades no actualitzades, i no a fraus massius. També subratlla que la majoria d’afectats són ciutadans espanyols o de països de la Unió Europea.
