El pressupost municipal no és només un full de càlcul ple de números: és on es veu, de debò, què li importa a un govern i què no. I amb el pressupost de 2026 de Sant Cugat, el govern torna a plegar-se a la dictadura del deute, a la contenció, la prudència i l’ordre… i deixa, per a ves a saber quan, l’ambició social i els barris.
Comencem per les formes. Ens fan arribar la documentació del pressupost amb molt pocs dies de marge abans del ple. És impossible analitzar amb rigor uns comptes de més de 170 milions en 72 hores. Per denunciar que l’oposició no vam poder fiscalitzar, ens vam aixecar del Ple, ara l’alcalde diu que vam fer un “circ”, però el circ era intentar passar el rodet com si res, convertint el ple en una simple posada en escena i buidant-lo de sentit democràtic.
Després hi ha el fons. De les “grans inversions” que el govern promet, una part molt important depèn de la incorporació de romanents: diners que potser tindrem si es compleixen unes condicions i que potser s’acabaran executant. Una cosa és el que està al pressupost inicial, garantit, i una altra el que penja d’un “ja ho veurem”. I curiosament, la majoria de coses que afecten els barris i la vida quotidiana acaben en aquest segon calaix. No patiu que els vídeos promocionals i els dibuixos dels projectes sí que estan en pressupostats d’inici.
En la despesa ordinària, en trobem la paradoxa que mentre les necessitats socials, de manteniment i d’habitatge no baixen, al pressupost sí que ho fan. Aquí és on em surt la pregunta, quan el tinent d’alcalde diu que farem més amb menys… on és el “fer més”? Perquè, honestament, jo només veig que clarament ho farem “amb menys”.
Al final, el balanç és aquest: el pressupost municipal del 2026 té mirada curta. On la prioritat està que la caixa quadri -important és clar!- però es deixa massa en segon terme l’equitat i la garantia que els projectes arribin de veritat a tots els barri
