El més bonic de les llegendes és que prevalen per sobre del pas del temps. Una de les més nostrades d’aquest país, la història de Sant Jordi, el Drac, la Princesa i la rosa, és protagonista d’aquest cap de setmana. La màgia que envolta les rondalles fa que, a vegades, la història faci acte de presència en el temps actual perquè succeeixin coses extraordinàries, de caràcter únic i irrepetible.
El guerrer Sant Jordi es va personificar en forma d’equip aquest dissabte. Vestia el vermell-i-negre i les seves armes eren la pilota i la cistella. El Drac, un poderós rival que vivia en una cova profunda i de difícil accés, plena de seguidors fidels. I la princesa, complicada i complexa però sense dubte la més bonica del regne de l’esport, va agafar forma de classificació pels play-off d’ascens a Lliga EBA. Artés es va vestir de llegenda perquè la UESC signés una de les fites més grans de la seva història. El combat va ser dur, intens i aferrissat. Sant Jordi va bregar amb la il·lusió que l’ha acompanyat aquesta temporada, però el Drac era temible i quan li tallava un cap n’hi creixien dos. La UESC va ser incapaç de guanyar el partit tot i forçar la prorroga i no desistir fins el final. Les epopeies, però, no tenen el mateix sabor sense un final feliç. Per fortuna, la princesa va fer figa davant els encants dels de Senpau i va decidir acompanyar-los a Sant Cugat. Potser no van aconseguir la rosa, però el que és innegable és que ahir Sant Jordi en va tornar a fer una de grossa per allargar la seva llegenda. Les espines o els pètals vindran determinats en les pròximes setmanes, esperem però, que la màgia ens porti a Lliga EBA.
