Sant Cugat ha passat de tenir poc més de 50.000 habitants l’any 2000, als gairebé 100.000 l’any 2025, amb un flux de 5.000 persones noves cada any. Un volum que des de l’Ajuntament no és fàcil de gestionar. A més, quan es tracta de persones estrangeres, especialment si no parlen l’idioma o són persones refugiades, els reptes es multipliquen. Actualment, el 12% de la població santcugatenca és d’origen estranger i, d’aquest 12%, el 50% prové de països de fora de la Unió Europea (UE).
La tècnica del punt d’informació i orientació per a persones migrades i refugiades del Servei de Primera Acollida de l’Ajuntament, Núria Ballús, ha explicat al magazín ‘Faves comptades’ que el principal repte al qual s’enfronten aquestes persones és l’accés a l’habitatge. “Sant Cugat és una ciutat que demana moltes persones dedicades al servei, com el servei a la llar o de cures, però, a la vegada, presenta una gran dificultat per acollir-les”, reflexiona la tècnica. Per la seva banda, la tècnica de migració, refugi, antiracisme i diversitat, Marta Pla, ha destacat el paper de “traductores” que fan les tècniques, no tant en un sentit lingüístic, sinó en termes de “descodificació de codis”, administratius, culturals i relacionals. “Els ajudem a discernir què necessiten i com ho poden aconseguir”, comenta. A més, també tracen, conjuntament, un projecte de futur al municipi.
El padró com a porta d’entrada
El primer que necessiten, sens dubte, és el padró ja que, tal com expliquen les tècniques, “el padró dona accés a pràcticament tot: sanitat, educació, ajuts, escola d’idiomes…”. Per facilitar l’empadronament de les persones nouvingudes, a Sant Cugat s’ha creat un protocol que simplifica els tràmits. A més, des de l’Ajuntament també s’ofereix suport psicològic, assessorament jurídic i classes d’idioma a les persones migrades.
Tolerància zero amb les actituds racistes
El principal objectiu per al 2025 del servei de nouvinguts és “compartir amb la ciutadania la necessitat de tenir tolerància zero amb les actituds racistes”, han comentat les tècniques. Les dues han reconegut que no és un repte fàcil, ja que el context polític, amb la presa de poder de l’extrema dreta en tants països d’Europa i als EUA, no ajuda.
