“El sistema ens deixa sols als 18”. Amb aquesta contundència, Clàudia Ceacero explica una de les principals mancances que denuncia en el seu llibre “No jutgis a una persona per la seva portada“, un relat autobiogràfic on repassa la seva experiència amb l’autisme i la salut mental des de la infància fins als 19 anys.
El llibre, que neix de la necessitat de donar sentit a les coses que ha viscut, recull episodis com el bullying, els ingressos en salut mental o les dificultats d’encaix. “Vaig començar a escriure el que em passava i vaig pensar que podia ajudar altres persones”, explica en declaracions a Cugat Mèdia.
Coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, aquest 2 d’abril, Ceacero posa el focus en el salt a la vida adulta, que considera un punt d’inflexió. “La sanitat pública no està preparada per atendre persones amb autisme i s’oblida de nosaltres quan fem els 18 anys”, assegura.
Segons relata, el canvi entre l’etapa infantil i l’adulta es tradueix en menys recursos i en un seguiment molt més limitat. “No hi ha un acompanyament real. Les visites són molt puntuals i no és suficient”, lamenta.
En aquest sentit, reclama no només més recursos sinó també una millor formació dels professionals sanitaris. “Necessitem que entenguin millor la nostra condició per poder-nos acompanyar”, diu. També defensa que cal escoltar més les persones amb autisme: “Som nosaltres qui sabem què necessitem”.
Diagnosticada quan tenia set anys, reconeix que el procés d’acceptació no ha estat fàcil. “M’he cregut moltes etiquetes que venien de fora i això m’ha afectat molt”, admet. Ara, però, assegura que comença a reconstruir la seva autoestima.
Actualment, treballa a Sant Cugat amb l’entitat Aliats amb l’Autisme, des d’on també dona visibilitat a aquesta realitat. En aquest marc, participarà en les primeres jornades sobre l’autisme a la ciutat, que tindran lloc el 18 d’abril, i presentarà el seu llibre a les 17 h a la Casa de Cultura.
Tot i això, admet que encara afronta el futur amb incertesa: “No em veig preparada per tenir una vida del tot independent”.
Amb el llibre i les seves intervencions, vol contribuir a canviar la mirada sobre l’autisme, però sobretot a evidenciar les mancances d’un sistema que, segons denuncia, no acompanya prou en una etapa clau com és l’entrada a la vida adulta.
