Sempre hem sentit explicar que en acabar l’estiu, quan la temperatura tendeix a baixar, una colla d’ocells emprenen el vol i s’adrecen a països més càlids.
Curiosament, des de fa un parell d’anys, a la plaça Augusta es produeix un fenomen semblant, només que en uns éssers inanimats com són les taules i cadires de les terrasses dels bars. A mesura que ens apropem al solstici d’hivern, el sol va adoptant posicions més baixes sobre l’horitzó i l’ombra dels edificis s’allarga sobre la via pública. I, és clar, aquells clients de terrassa de bar que a l’estiu cercaven el refugi de les ombrel·les, ara en fugen com desesperats buscant la tebior d’un raig de sol que els escalfi l’estada mentre prenen l’aperitiu dominical. Però, no ho fan pas tots sols, sinó que s’emporten amb ells la taula i les cadires plaça enllà. Tampoc us penseu que és una cosa sobtada. És un pam ara, mig metre després i quan hom vol reaccionar ja no resta mobiliari sota uns tendals en plena ombra, tant oberts com ineficients. Afegiu-hi, a més, els inevitables cotxets de criatures i els infants que juguen amb patinets i tricicles a prop dels pares sedents. Tot això atorga a la plaça un aire de calidesa familiar, de punt de trobada, de companyonia amb amics i coneguts. La imatge seria gaire bé idíl.lica, si no fos que la migració de les taules seguint el moviment del sol, acaba dificultant el pas dels transeünts que han de travessar l’espai públic. Vers les dues de la tarda, ja se sap que els diumenges es dina tard, les cotes conquerides formen una autèntica barrera que ben sovint impedeix circular pel pas de vianants que hi ha entre el sorral i la Casa de Cultura. Gent gran i altres mares amb altres cotxets es veuen forçades a canviar els seus itineraris habituals per tal de rodejar la barricada inmòbil. Ja se sap, viure en el centre de la ciutat té aquestes coses, i els seus pacífics habitants han de suportar estoicament les setmanals invasions sinó bàrbares, almenys incíviques. DOMÈNEC MIQUEL (columna publicada el 22/11/08) President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
