El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs del Col·legi Viaró de Sant Cugat i la seva AMPA contra la retirada del concert educatiu de l’ESO, confirmant així la decisió de la Generalitat i la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La resolució, dictada el 22 d’abril, conclou que el cas no té “interès cassacional” perquè la qüestió ja està resolta per la jurisprudència constitucional.
Un conflicte que arrenca el 2022
L’origen del litigi es remunta al 2022, quan el Departament d’Educació va denegar la renovació del concert per als cursos 2022-23 fins al 2025-26. El motiu: el Viaró manté un model d’educació diferenciada per sexes, incompatible amb la normativa vigent.
La Llei Orgànica d’Educació (LOE), modificada per la LOMLOE, estableix que els centres que vulguin rebre finançament públic han d’aplicar el principi de coeducació i no poden separar l’alumnat per gènere.
El centre i les famílies van recórrer la decisió al TSJC, que el 2024 ja va avalar la Generalitat i va rebutjar que hi hagués vulneració de drets fonamentals.
El Suprem: no hi ha debat jurídic pendent
Ara, el Suprem ni tan sols entra al fons del cas. Argumenta que no cal crear nova jurisprudència perquè el Tribunal Constitucional ja ha resolt aquesta qüestió en diverses sentències recents.
En concret, recorda que el Constitucional ha avalat que l’administració pugui excloure del sistema de concerts els centres que segreguen per sexe, sempre que sigui fruit d’una decisió legislativa general. Això, segons el tribunal, implica que no hi ha vulneració del dret a l’educació ni de la llibertat d’ensenyament, tampoc del principi d’igualtat i que no existeix un dret subjectiu a obtenir o mantenir el concert educatiu.
Sense dret a mantenir el concert fins al final de l’etapa
Un dels arguments clau de les famílies era que els alumnes ja escolaritzats haurien de poder acabar l’ESO amb concert. Però els tribunals ho descarten.
El TSJC, amb el suport implícit del Suprem, recorda que els concerts tenen una durada limitada i que la seva renovació depèn del compliment dels requisits vigents en cada moment, sense que hi hagi un dret adquirit a mantenir-los.
