El terme de Sant Cugat no sempre ha estat igual

-->
Enllaç copiat al clipboard
12/06/08 a les 13:48h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Opinió

Aquest cap de setmana Sant Cugat celebra les jornades ‘Patrimoni viu’, que tenen l’objectiu d’acostar els elements patrimonials a la ciutadania a través d’activitats organitzades per les entitats. Cada dia coneixerem, de la mà del Museu, un racó del nostre patrimoni. Descobreix-lo amb Cugat.cat!

Escolta-ho

Hi ha coses que semblen immutables, però si rasquem, comprovem que no sempre han estat iguals. El terme de Sant Cugat tal i com el coneixem avui, aquests 48 km² de fulla d’heura deformada amb peduncle i tot, és en realitat molt recent malgrat la seva llarga història al vaivé de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques. Recuperem en aquesta ocasió la imatge més antiga de què disposem pel moment del terme de Sant Cugat. És un plànol cadastral aixecat l’any 1856 per l’agrimensor Pedro Moreno Ramírez, custodiat a l’Instituto Geográfico Nacional, que reflecteix la propietat rústega i serviria de base per calcular les contribucions corresponents. Al marge d’aquesta informació ben valuosa, ja que presenta l’extensió i els tipus de conreus a mitjans del segle XIX, ens mostra un terme de Sant Cugat un pèl diferent a l’actual. En aquell moment Sant Cugat havia esdevingut el fruit de l’acció monàstica al llarg dels segles. En efecte, la creació del monestir de Sant Cugat, i la nova organització feudal que s’imposava al segle XI, van fer canviar l’organització del territori existent amb anterioritat. El petit territori propietat del monestir, Octavià, que s’estenia al seu entorn, actuarà com a nucli, integrant més territori – els termes altmedievals de Cercedol, Gausac i Aiguallonga – i es transformarà en castell termenat. Posteriorment s’hi afegirà el terme de Canals (una part de l’actual Valldoreix), tot i mantenir certa autonomia. El 1856 Sant Cugat era, doncs, això. Aquell mateix any, però, es produiria la pèrdua de la franja occidental a favor de Rubí, i el 1891 l’agregació d’una part de Vallvidrera, els terrenys de Can Busquets, el peduncle de què parlàvem abans i guinda final del terme de Sant Cugat. MUSEU DE SANT CUGAT- Alba Rodríguez