L’etapa de formació esportiva, les Escoles tenen un paper molt important en el futur del nen, però moltes vegades queda tacada per l’actitud dels seus pares o entrenadors.
Després de treballar en aquesta etapa i viure-ho des de diferents punts de vista (monitor, entrenador, àrbitre, espectador…) m’he adonat que molts inconscients pressionen els seus fills/jugadors amb el fi d’aconseguir rendiment econòmic en un futur. Això aporta valors negatius e improductius per al nen que el separen dels autèntics valors de l’esport formatiu. Moltes vegades a causa de l’excessiva pressió acaben deixant l’esport i no gaudint de la pràctica, ja que ho veuen com una obligació i no com una activitat recreativa. És intolerable presenciar com uns adults escridassen un nen que plora desconsoladament al terreny de joc. Qui té la culpa? Que podem fer? El més fàcil és que cadascú es pregunti si és dels que quan arriba el nen pregunta: -T’ho has passat bé? o bé – Heu guanyat? MIKE MOLINA és Tècnic Superior Esportiu.
