El llibre amb aquest títol mostra en el seu protagonista un Peter Pan d’avui que viu en un món estrany i cruel, i decideix no créixer per no fer-se càrrec de les responsabilitats que té assignades.
Aquesta novel·la, mostra els racons més tèrbols de l’existència humana, denuncia la inseguretat del món actual i basteix una imatge de l’home alienat completament demolidora (‘El timbal de Llauna’. Günter Grass. 1993. Edicions 62. ISBN-10 : 8429735895; ISBN-13 : 978-8429735895).
Cert que és una novel·la, però malauradament ens acosta o s’apropa a la realitat actual, trenta-dos anys després d’escriure’s, i a cent un anys de generar-se la figura de Peter Pan (‘Peter Pan’. James Matthew Barrie. 1904. Editorial Alma. ISBN: 9788418008146).
Aquesta per mi és la realitat del municipi, i molt especialment de la seva administració, ho sento com receptor i generador de part de les situacions que passen en Sant Cugat.
L’administració local, i part de la ciutadania, ha decidit no fer-se gran, continua ancorada en un poble que ja no hi és i mai tornarà.
No valora, ni té present la realitat dels barris, que des de fa molts i molts anys ja no són la colònia d’estiuejants, són llocs on viuen moltes persones, d’una gran diversitat d’edats i situacions econòmiques, ni tampoc del centre on la diversitat humana és molt elevada i l’acumulació en l’oferiment de serveis, promou altes densitats de persones i la seva activitat.
En aquest no voler fer-se gran, el consistori encara pensa que Sant Cugat té un bon transport; que la xarxa d’atenció sanitària és correcte; que les escoles i instituts públics, són suficients en nombre i dotació; que els equipaments dels barris cobreixen les necessitats dels seus habitants; que la mobilitat en les perifèries, altament poblades, s’arregla pintant ratlles de colors a terra i posant aparells de pagament, com en el centre de la ciutat, on possiblement tampoc ho ha arreglat; que el model de comerç en els barris és precisament anar fora del barri o a centres comercials de difícil accés amb transport públic, després d’haver permès que el peti comerç, les botigues de proximitat espacial i sobretot humana desapareixerien…
No se n’adonen, o no es volen adonar, que ja som quasi 100.000 persones, amb realitats i necessitats molt diferents vivint en el municipi que res té a veure amb el rural primer i benestant després, entre altres motius per una especulació brutal del territori, que se’ns explica, pagant, unes taxes del 2025, per uns serveis del 2000.
El llibre mostra un sentiment de culpa pel que es va fer, potser també hi ha similitud al creixement del municipi.
El qual propicia la pregunta, realment algú el va pensar, el va planificar…, o és una simple posa, posa, que encara hi cap?
Consell de ciutat: ‘Principals conclusions sobre el model ciutat a Sant Cugat del Vallès’
ROBERT SAVÉ és membre del consell de barri de Mira-sol
