He llegit amb atenció l’article d’Estrella Salanova, regidora del PP, titulat “El valor de la vida y la responsabilidad de una sociedad que no puede mirar hacia otro lado”. Confesso que comparteixo bona part del seu esperit; especialment quan parla de la necessitat d’una societat que acompanyi, que no deixi sola cap dona presa de la por o del desànim; de fet, signaria bona part del que explica. Conec personalment l’Estrella, l’admiro per defensar amb convicció allò en què creu i, després d’aquest article, tinc la certesa que ja no hauria d’estar a l’equip del Partit Popular sinó al costat nostre, amb la gent de VOX.
Cal dir les coses pel seu nom: el Partit Popular —com a organització política— fa dècades que va decidir “mirar cap a un altre costat” en la defensa de la vida dins del ventre matern. Quan Aznar va governar amb majoria absoluta no només va mantenir la llei de l’avortament socialista de 1985 sinó que ni tan sols va obrir un debat – ni intern ni parlamentari- sobre el dret a la vida o sobre les polítiques de suport a la maternitat. Per molts dels qui els vam votar aleshores, aquella va ser la primera decepció del que seria una dècada d’oportunitats perdudes en aquest propòsit.
Però, encara més, Mariano Rajoy després, amb una majoria absoluta aclaparadora, va incomplir la seva promesa de derogar la llei de terminis aprovada pel govern de Zapatero. El PP va tornar a fallar i va decebre molts votants que encara confiaven en el projecte polític i econòmic, però que es van sentir traïts en un tema moral tan delicat com important com per posar-s’hi de costat.
Les opinions com les de l’Estrella són molt lloables, però la realitat és un fet objectiu que s’imposa: el PP ha tingut dues oportunitats històriques per defensar la vida des del poder, i en totes dues ha preferit no fer-ho. Ni una llei de suport a la maternitat. Ni un pla integral per ajudar dones embarassades en situació vulnerable. Més enllà de les paraules, res. Ara a més, la Sra. Ayuso ha dit que “si una menor quiere abortar yo pienso que tiene que abortar” deixant fora de dubte les paraules de Feijoo que recalquen que pels populars “l’avortament és un dret fonamental”.
Per això, quan des del PP se’ns parla avui del “valor de la vida”, costa no veure-hi una distància dolorosa entre el discurs i la pràctica. El dret a la vida no es defensa amb notes de premsa, amb articles benintencionats ni fent brindis al sol, sinó amb polítiques valentes.
Per això, des del respecte més sincer a la regidora Salanova —que no dubto que parla amb el cor i amb convicció—, des de VOX creiem que és bo deixar clar que, en tot cas, és una opinió personal seva, però que les estructures de partit on milita ni les promouen ni, a l’hora de la veritat, tan sols recolzen.
Tot el nostre respecte vers les persones que, a poc a poc, prenen consciència que els principis morals de VOX són inamovibles -des dels comandaments locals fins al nostre aparell central- i un agraïment, també, a aquelles que decideixen fer un pas endavant per fer-nos costat en aquest camí de responsabilitat política i humana.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
