NOTÍCIES

Eleccions Parlament 2021 14F

Societat | Política | Economia | Cultura | Plens Municipals | Opinió | Eleccions |

Balcells: "Els Comuns podem ser la peça que acabi decidint com es decanta el canvi que necessita Catalunya"

El santcugatenc i número 77 de la llista d'En Comú Podem respon les preguntes de Cugat Mèdia dins el cicle d'entrevistes de campanya


  • Comparteix:

En Comú Podem (ECP) defensa un pacte entre la seva formació, el PSC i ERC en funció dels resultats aquest diumenge a la nit. Ho ha defensat en una entrevista a Cugat Mèdia el santcugatenc i número 77 a la llista per Barcelona, Josep Maria Balcells, encara que no té per què ser amb la fórmula del tripartit amb els tres partits al govern. Respecte a la possibilitat que VOX, per evitar que sumin els partits independentistes, decideixi donar suport a un govern que tingui a Salvador Illa de president i a Jèssica Albiach de vicepresidenta, Balcells defensa ells no els demanaran el suport, però tampoc el rebutjaran. I pel que fa a la solució al conflicte Catalunya-Espanya, aposta per la taula de diàleg i un referèndum sense una resposta binària.

L'objectiu d'En Comú Podem és estar al govern de la Generalitat un altre cop amb la fórmula del tripartit?
L'objectiu dels Comuns és aconseguir un canvi en el govern, en la correlació de forces i obrir una nova etapa, un nou capítol en la política catalana i creiem que els Comuns podem ser la peça que acabi decidint en quin moment i en quin lloc es decanta el canvi que necessita Catalunya en aquest moment.

Parla d'un govern d'esquerres, que és del que sempre parla la seva candidata, Jéssica Albiach, mai no parla de tripartit directament, però clar com a govern d'esquerres tampoc no hi ha més fórmules que no sigui un tripartit i, més, amb el que diuen les enquestes, que dos partits sols no arriben a sumar. Per tant, creuen que ECP pot arribar a convèncer ERC i el PSC, que de moment estan negant la major?
Ja ho veurem això. Es poden dir moltes coses durant la campanya, però després dependrà dels resultats. El que és segur és que aquestes eleccions marcaran un avanç i un després. Que no repetirem les fórmules com fins ara amb un govern desgastat i ineficaç en aquests moments. Portem quatre mesos de govern en funcions, un any que Quim Torra ja va dir que el govern estava esgotat. El que això ens ve a dir és que s'ha de canviar i, el canvi, no pot ser repetint la fórmula de dos partits que s'han anat barallant en els darrers temps i no sabem ben bé què els ajunta i què els separa. Per tant, convé un canvi i nosaltres aspirem a forçar aquest canvi. Govern d'esquerres, govern progressista, govern amb qui vulgui sumar aquest canvi i creiem que el PSC pot ser una fórmula, pot ser ERC...El que no hi haurà és una sola formació política que pugui liderar aquest canvi després de les eleccions. De veritat, estic orgullós de poder representar els Comuns aquí, encara que jo sigui molt gran, una vella glòria de la política, però en canvi encapçalat per una dona feminista, una dona amb 41 anys, periodista com nosaltres, que té el cap molt ben moblat i que es veu amb cor que pugui fer aquest canvi que necessita el país.

El PSC ara en campanya està parlant molt que ells preferirien la fórmula del govern espanyol, que seria PSC amb ECP, però almenys les enquestes diuen que quedaran bastant lluny dels 68 escons aquesta fórmula. Creu que els partits espanyols estan aprenent la cultura del pacte, o encara queda molt camí per recórrer?
Deu ni do la cultura del pacte que hi ha en aquests moments, inclús en el govern espanyol. Per primera vegada hi ha un govern de coalició amb Podem i la nostra branca a Madrid, que ha aconseguit que les polítiques previstes o programades pel PSOE s'hagin anat matisant i ampliant, sobretot, amb polítiques progressistes, feministes i de reforç en les capes més desfavorides. Per tant, la possibilitat, la capacitat i la voluntat de pactes hi és, i penso que és el tarannà polític d'avui. Nosaltres estem a Sant Cugat, i què ha passat aquí en les eleccions municipals, per exemple? Guanya Junts amb 9 regidors i qui governa? ERC amb 6 regidors, i amb qui? Amb PSC i la CUP. Això és una prova que és possible aquesta aliança. Aquí a Sant Cugat s'ha donat en contra d'uns resultats que afavorien, teòricament, a la força més votada. Per tant, què passarà després? No ho sé què passarà. Dependrà realment dels resultats i de la capacitat que hi pugui haver.

Una cosa és la capacitat de pacte, és a dir, l'any passat es va trencar aquest tabú amb el govern espanyol, que això encara no havia passat...aquí a Catalunya tenim una mica més d'experiència arran del tripartit i, fins i tot CiU, en certa manera, també era un pacte entre dos partits, tot i que es presentaven de manera conjunta. Però sí que el que són les friccions entre partits, és a dir, si dos partits es presenten de manera separada, és perquè no pensen exactament el mateix i fer un únic govern amb les mateixes polítiques, a vegades, doncs un ha de cedir...i llavors, com externalitzes aquests desacords...? El tripartit també va tenir els seus moments, es va definir com un Dragon Khan, inclús, per aquestes discrepàncies amb aquests partits. ERC i Junts, evidentment, no cal ni que recordem les topades que han tingut...i a nivell espanyol també, de tant en tant, el Pablo Iglesias deixa anar que hi ha alguna cosa que no...
Per una banda, penso que és bo que es vegin els matisos quan hi ha un govern de pacte i un govern de coalició, i el que és important és que el debat i les discrepàncies es resolguin en el debat intern d'aquesta coalició, i que després es tradueixi quan arribin a acords. Que a vegades no hi ha, encara, acord i mentre hi ha el procés de pactar o de configurar aquest acord puguin filtrar-se les discrepàncies... això és bo. Que la ciutadania ho vegi i ho noti, però després ha de trobar que es noti que el moment de fer un decret, de fer una proposició de llei, de prendre una resolució, sigui una cosa defensada per les dues parts de govern, i si són tres, són tres. Aquí el que és segur, és que no hi haurà una sola força que pugui governar després d'aquestes eleccions, i jo continuo dient que el que no és pensable és que els que avui han acabat una legislatura improductiva, barallant-se i qüestionant-se, acabin tornant a fer el mateix. Penso que l'electorat això li farà pagar a la coalició actual i buscarà una alternativa. Quina és aquesta alternativa? Nosaltres ens presentem com un enllaç molt obert. No ens fa res, i s'ha vist en altres ajuntaments que hem pogut fer uns pactes...a Barcelona hi ha un pacte amb els socialistes i està perfectament conjuminat i ben entaulat, i aquí pot passar el mateix. Penso que anem cap a un govern de coalició de 2, 3, 4...jo no sé, dependrà dels números. No voldria que la incapacitat d'arribar a pactes ens portés a unes noves eleccions perquè això seria perjudicial per al país.

Una capacitat de pactes tan oberts com va passar amb la Colau d'acabar sent alcaldessa gràcies als vots indirectes d'una formació com Ciutadans de Manuel Valls?
És una trampa quan es fa aquesta afirmació. Tots els vots valen igual i depèn de si tu els vas a buscar, negocies, pactes programes de govern per aconseguir aquest vot o, simplement, tu et presentes com a candidat i algú et vota pel motiu que sigui, a canvi de res. A canvi que tu agafes el govern de la ciutat, en aquest cas Barcelona. No veuràs en cap moment en els anys d'alcaldia de Colau que s'hagi traduït en una mena de negociació i de pacte amb el senyor Valls, absolutament. S'ha pactat amb el PSC i, molt sovint, amb ERC amb coses concretes del govern de la ciutat.

Però al govern de la Generalitat es podria donar la situació diabòlica d'un pacte de govern entre Comuns i PSC, i no sé si també ERC o una altra formació, i que, per exemple, VOX perquè no sumin els independentistes pugui donar suport a Salvador Illa, com a principi de campanya va mig insinuar VOX...
Jo no em posaré en l'estratègia de VOX. Que facin el que vulguin. Si volen donar el seu vot, són lliures de donar-lo. Si el volen negar, són lliures de negar-lo. No l'anirem a buscar, però tampoc no voldrem renunciar si els donen... Aquests vots estan al Parlament i quan es votin lleis al Parlament també valdran els vots igual que com el de qualsevol altre diputat.

Abans comentava que el govern de coalició espanyol, amb la presència de Podem ha aconseguit matisar les polítiques del PSOE, tirant-les cap a mesures més progressistes, més feministes...just aquest cap de setmana, Pablo Iglesias va lamentar que no estava aconseguint convèncer al PSOE en la regulació dels preus del lloguer, per exemple. És un exemple que no sempre aconsegueixen...
Encara no s'ha traduït això, ni amb el sí ni amb el no. S'ha externalitzat un posicionament. Podem demana una política de lloguers que s'hi resisteix en aquests moments, encara, el PSOE, però no s'ha acabat, encara, la negociació interna dels dos grups parlamentaris. Per tant, ja veurem quan ho traduirem i com queda. Això passarà amb tot, i passa amb tot. La discrepància, precisament, en coalició vol dir que tenen matisos. Hi ha hagut un pacte previ de govern, però després, a mesura que va avançant la legislatura hi poden haver discrepàncies que s'ha d'arreglar en la negociació prèvia i que després han d'acabar defensant l'acord que hagin pogut arribar. El que no hi haurà és una votació contrària de Podem i del PSOE quan això es presenti al Congrés.

Abans parlava de quan s'està negociant...es negocia de portes en dins, i una altra cosa és que es filtrin informacions. En aquest cas no és una filtració, directament és el vicepresident del govern que fa pública aquesta discrepància dins la negociació...
Però és bo això, no? Que la ciutadania vegi que els socis de govern tenen postures, d'entrada, diferents, però de sortida seran unitàries. La ciutadania ho ha de saber, ho ha de conèixer, i a l'hora de quan venen unes eleccions de dir "doncs home em decanto per aquests a Catalunya" i poden votar els Comuns, ERC i tal...i és bo que hi hagi punts que no coincideixin les posicions del PSC amb la dels Comuns...

Aquest argument també el podrien fer servir ERC i Junts amb les discrepàncies que tenen...
Però aquí hi ha hagut desqualificacions de l'un amb l'altre, i això és el que no es pot donar. Si hi ha pacte, hi ha pacte, i les aliances han de ser estables perquè si no perilla tot.

Anem a parlar una mica del programa... Vostès parlen que els centres concertats s'integrin en la xarxa d'escoles públiques. Això vol dir que ECP defensa que desapareguin les escoles concertades i només hi hagi o públiques o privades?
Nosaltres el que diem és que hem de primar el sistema públic d'educació, com el sistema públic de salut. Aquesta és una línia bàsica dels Comuns, la defensa del que és públic. Per tant, el que no podem és repartir mitjans i recursos per igual, sinó que hem de donar prioritat a l'escola pública. Prioritat des dels 0-3 anys...que a mi em fa gràcia ara doncs que ERC parli també de gratuïtat...han estat en el govern i recorden ara que hi ha un 0-3 que s'hauria de reforçar i hi pensin ara abans de les eleccions? Sembla que sigui una manera de publicitar-se. Ho podien haver fet durant aquest temps que han estat en el govern. Nosaltres ho hem dit sempre: escola bàsicament pública i sense descartar que la concertada pugui completar el servei. Volem una escola integrada sense distinció de sexes, sense subvenció a les privades que tenen aquesta separació de sexes; defensem l'escola pública, vaja.

També parlen que els ports i aeroports es gestionin des de la Generalitat. Això és una qüestió que el govern d'Espanya ha de cedir... Sap si Podem ja ho ha demanat això o serà un cop guanyin? Perquè és una petició que el sobiranisme demana també i l'Estat sempre s'hi ha negat.
Hi ha coses que és bo tenir-les a la taula de negociació, és bo de recordar-les, de reivindicar... Pasqual Maragall, precisament, parlava del principi de subsidiarietat que deia "tot el que pugui fer-se des del lloc més proper a la ciutadania, s'ha de donar prioritat, i el que no es pugui arribar aquí, doncs, ho aniran assumint les administracions superiors". Doncs tot el que puguem tenir aquí a prop, en totes les instàncies de poder, nosaltres ho defensarem. Ja veurem fins on arriba la defensa d'això. Estaríem d'acord en el fet que tot el que es pugui gestionar i administrar des de Catalunya, ho hem de poder defensar i reivindicar.

Passem a parlar del conflicte entre Catalunya i Espanya. Vostès han estat els abanderats de la taula del diàleg. S'ha reunit una vegada, després ja no hi ha tornat. Funcionarà si Junts i la CUP com estan dient ara en campanya (i ho han dit en altres ocasions) no se la creuen aquesta taula de diàleg?
Dependrà d'ells, llavors. Nosaltres sí que creiem que aquí hi ha un conflicte i que aquest conflicte només pot venir a través del diàleg i la negociació, posant-se totes les qüestions que estiguin pendents, del contenciós que hi ha entre Espanya i Catalunya, damunt la taula. Si hi ha una taula de negociació vol dir que es negocia. Igual que parlàvem abans dels que volen compartir govern o no, una taula de diàleg vol dir que tothom posa les seves reivindicacions a la taula, hi ha un debat i s'arriba a una conclusió. Els acords que puguin arribar o sortir d'aquesta taula de negociació s'han de posar en consideració de la ciutadania. Hi hauria d'haver una consulta a la ciutadania si accepta aquests acords de la taula de negociació. Una mica a l'estil de la carta de transparència del Canadà, que és de dir: negociem, i un cop arribem a acord preguntem a la ciutadania -la llei de claredat que diuen els canadencs- i llavors allò va a missa o no va a missa, depèn. Nosaltres pensem que hi ha d'haver un acord a través de la taula de negociació, claríssim. Això no vol dir que deixem coses penjades pel mig, és a dir, ens preocupa, per exemple, que hi hagi els polítics encara a la presó. Això ho hem dit, i hem dit que els volem en llibertat, i això s'està retardant. Pressionem junts, de quina manera? Pensem que els indults són més fàcils d'obtenir per poder aconseguir aquesta llibertat. Uns altres agafen purament la llei d'amnistia. Sabem que la llei d'amnistia, si som rigorosos, és més difícil d'aconseguir perquè hi ha entrebancs constitucionals. Per tant, si això triga, no ens esperem a l'amnistia, quedem-nos en el primer que puguem agafar, i sobretot és la llibertat i que puguin tornar els exiliats i que puguem aconseguir una normalitat en la convivència a Catalunya.

Jaume Asens, diputat d'ECP que està dins el grup d'Unidas Podemos al Congrés, també és molt defensor de la reforma del Codi Penal, del delicte de sedició.
És que és bàsic això. Aquí tenim lleis que s'han de reformar, però fixa't que tot això és esglaonat, no podem d'avui per demà dir "volem llibertat". Però aquí hi ha hagut una sentència. Primer van ser acusats per rebel·lió, després per sedició...si són capaços de canviar la llei, tot això cau i queden alliberats ja de delictes penats i sentenciats. Doncs fem aquestes passes i fem-les tots junts. Aquesta és l'aposta que volem fer, no de dir uns contra els altres. En aquests moments estaria molt d'acord, però fem-ho amb el reglament que ens permeti la sortida, que no siguin només idees, sinó coses pràctiques.

Tornant al referèndum, un referèndum acordat, veient les postures de PP i PSOE, sobretot, defensant, el que es diu, el règim del 78. S'està veient amb la defensa de la monarquia per part del PSOE, no? Des d'ECP podran trencar aquest cadenat de la reforma de la Constitució per poder fer un referèndum a Catalunya que el PSOE l'arribi a permetre?
Penso que no és impossible. Quan parlem de referèndum, hem de poder preveure que un referèndum no és sempre un plantejament binari de dir sí o no a una cosa. Pot ser, per exemple, no podem aspirar potser a fer "independència o unionisme", que es diu, doncs nosaltres podem defensar una sortida federal: en diem república plurinacional federal. Aquesta seria la nostra fórmula. Això no és ben bé ni independència del tot, ni quedar com estem ara.

Vostè va ser diputat del PSC a través de la plataforma Ciutadans pel Canvi, que volia fer president Pasqual Maragall en aquell moment, i ho va aconseguir. Creu que Catalunya ara necessita un moviment com aquell?
Tant de bo. Estic orgullós d'haver participat llavors...i recordo les eleccions del 2003 i 2006...amb Ciutadans pel Canvi hi havia realment un moviment ciutadà molt potent, i nosaltres vam aconseguir estar dins de coalició amb el PSC. Jo avui penso que tornar-hi a ser. Aquest Ciutadans pel Canvi, Jèssica Albiach ho repeteix. Nosaltres som la formació pel canvi. Canvi, canvi, canvi. I canvi vol dir que no repetim la fórmula gastada i realment liquidada amb un govern que hem tingut improductiu. Jo quan recordo, el gener de l'any passat, en Quim Torra president dient "aquest govern està esgotat", penso que podia haver convocat eleccions i no les va convocar... Hem anat arrossegant la mort, l'agonia d'aquest govern. No podem estar aguantant això, per tant, és el moment del canvi i m'agradaria que ERC s'apuntés i no m'estranyaria que, segons com vagin els resultats, ERC accepti -potser no formant coalició-, fins i tot, encapçalar un govern amb un ajut dels Comuns i del PSC perquè ERC governi. Canvi, canvi, canvi.

Parlant de canvi. Aquell PSC que va formar el primer tripartit, vostè que el va conèixer de prop, és el mateix que ara liden Iceta i Illa?
Han canviat les coses. Ha canviat, segurament, el partit. Hi va haver una capacitat de diàleg en aquell moment molt gran amb la resta. Jo vaig ser ponent del Memorial Democràtic, de la Llei del Cinema, de la Llei de Fosses... I el diàleg que teníem amb Convergència era un diàleg fluid, vam arribar a acords, a pactes. Hi havia molta més capacitat de diàleg, inclús amb l'oposició. Avui això s'ha trencat, però no sé si trencat només pel problema del PSC, que sigui o no sigui, sinó pel tancament que hi ha hagut per part de Junts per Catalunya i ERC. Hi ha hagut una política de dividir el país. Els independentistes i, amb aquesta etiqueta, els unionistes...no m'agrada aquesta paraula. Som un sol poble i aquest un sol poble l'hem de defensar entre tots. El que no podem fer és tot allò que pugui trencar la convivència i avui està trencada una mica aquesta convivència a Catalunya.

La capacitat d'acord d'aquell primer tripartit amb l'oposició ho demostra l'Estatut del 2005, el del 30 de setembre de 2005. I allò es va trencar, començant pel mateix PSOE que va passar el ribot al Congrés... Potser aquestes coses tampoc no han ajudat?
Terrible. Gens, gens. Va ser un Estatut difícil de gestionar que es va desplaçar, fins i tot, la figura de Pasqual Maragall a l'hora de la negociació. Va arribar a última hora Artur Mas i va negociar directament amb Rodríguez Zapatero, i es va fer un Estatut. Però allò va anar al Congrés, i es va aprovar, i es va fer un referèndum i es va aprovar... I després el Constitucional el retalla. Això és intolerable. Aquí hi ha alguna cosa que ha fallat greument i, per tant, estic molt dolgut que allò ens ha portat tots aquests mals després a conseqüència de la desqualificació de l'Estatut de Catalunya.

Faig una pregunta de Sant Cugat sobre el seu partit...Per què no hi ha ECP al ple municipal d'aquesta ciutat. Què va passar?
Va passar perquè no hi va haver un acord amb Podem aquí. Hi havia els Comuns amb ICV com a força prioritària i Podem no va encaixar per aquelles coses d'eleccions, exigències de protagonisme i tal...i no hi va haver acord i això és una autocrítica que s'ha de fer perquè si hi hagués hagut una coalició prèvia i una candidatura conjunta, segur que haguéssim entrat i ara ens dol això no ser a dins amb un govern d'esquerres que a Sant Cugat ha aconseguit mantenir-se malgrat totes les crítiques que hi ha hagut després de Junts.

La candidatura d'En Comú Podem en cinc punts

  • Una prioritat política: Salut, educació i Cultura.
  • Una promesa electoral: Reactivació econòmica, transició ecològica i feminització.
  • Un partit amb el qual pactarien: ERC i PSC.
  • Un partit vetat a qualsevol pacte: Junts per Catalunya i VOX.
  • Un pronòstic de resultat d'En Comú Podem per al 14-F: Jèssica Albiach serà decisiva per configurar el nou govern.





  • Tall incrustat: Josep Ma. Balcells

    "És el moment del canvi i m'agradaria que ERC s'apuntés i no m'estranyeria que segons com vagin els resultats, ERC accepti -potser no formant coalició-, fins i tot, encapçalar un govern amb un ajut dels Comuns i del PSC perquè ERC governi. Canvi, canvi, canvi".

    Tall incrustat: Josep Ma. Balcells

    "Jo no em posaré en l'estratègia de VOX. Que facin el que vulguin. Si volen donar el seu vot, són lliures de donar-lo. Si el volen negar, són lliures de negar-lo. No l'anirem a buscar, però tampoc no voldrem renunciar si els donen...Aquests vots estan al Parlament i quan es votin lleis al Parlament també valdran els vots igual que com el de qualsevol altre diputat".



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.