A la plaça Barcelona va parlar el Sr. Recoder, el batlle, amb motiu de la, així anomenada, Diada de Catalunya. És clar que no es tractava d’un discurs excessivament rellevant, ja que anava adreçat exclusivament al centenar llarg de ciutadans que s’hi aplegaven, gran part dels quals només hi era, val a dir, per gaudir de l’aperitiu. Tanmateix, no es perdia res escoltant-lo.
El batlle no va parlar en cap moment en nom de Catalunya o dels catalans, sinó que va utilitzar expressions com “gran part dels catalans”, “una part dels catalans” o “la major part dels catalans”. Els termes estan ben triats, al meu parer. I és que pels polítics els mots són importants, ja que solen utilitzar-los per amagar coses, per disfressar d’eufemismes la realitat. Sigui com sigui, en aquest cas els termes són adients, perquè no cal oblidar la diversitat social catalana. Es tracta d’un fet, i d’aquest fet cal concloure que aquest debat sobre la independència que de sobte s’ha instaurat en el nostre més aviat avorridot paisatge mediàtic només trobarà suport si es justifica amb el suposat “espoli” que els catalans patim a mans del govern d’Espanya. Si es vol unir a la gent caldrà trobar quelcom més que la història, la llengua i d’altres construccions culturals, caldrà parlar-los de la qualitat de la vida, de justícia econòmica. L’alcalde no va entrar en la qüestió independentista, fa com en Pujol, parla també als que se senten espanyols a Catalunya, és a dir, a ciutadans catalans. L’únic tret comú al conjunt dels catalans i al dels socis del Barça és el fet que són diversos políticament, dintre de l’estret marge polític que permet la nostra deficient democràcia, esclar. D’això, i d’altres coses, va parlar en Recoder. Una idea simple que tant de bo trobi eco. DANIEL GAMPER és professor de Filosofia de la UAB
