La temporada 2010 està plena d’il·lusió, aquest any Barcelona acull el Campionat d’Europa d’Atletisme, una de les fites esportives més importats que hi ha. I si més no, és l’objectiu més engrescador que un pot tenir, una cita d’aquest nivell a casa. Sé que és complicat, ja que la mínima de participació és alta i a més, no la he fet mai abans. És un repte gran i com tots els grans reptes només hi ha dues opcions, l’èxit o el fracàs.
Compaginar feina i esport, és dur i complicat, però l’ocasió ho mereix, per això aquest any estic entrenat a un nivell i intensitat com feia temps que no podia. L’objectiu principal de la temporada és entrenar dur i llarg, per arribar als mesos d’estiu en la millor forma possible, ja que el campionat d’Espanya és el primer pas per poder accedir a l’Europeu. Si no es fa un bon paper en aquest campionat, les opcions es redueixen força. A més, aquest any, el referent a la prova de llançament de pes, Manolo Martínez, ha patit una lesió molt greu al seu tendó d’Aquil·les, i difícilment arribarà en condicions al campionat. Per tant tots els que venim al darrera se’ns ha lliurat una gran oportunitat d’assolir un títol que en altres circumstàncies es faria més difícil. Per tant, d’aquesta temporada espero grans coses, tinc un rècord de Catalunya pendent, unes medalles del campionat d’Espanya en joc, i una cita Europea. Així dons el treball, la constància, l’esforç i la il·lusió estan garantits. Esperem doncs que, a diferència de la temporada anterior, em respectin les lesions i que el treball dur tingui la seva recompensa. Espero poder gaudir, com a mínim, d’un d’aquest objectius. Per acabar una frase que m’agrada molt i m’ajuda a tirar endavant: ‘La saviesa suprema és tenir somnis prou grans per no perdre’ls de vista mentre els persegueixes’ Eloi Rovira Atleta santcugatenc
