Els Bastoners de Sant Cugat han celebrat el centenari del primer ball de bastons que es té documentat a la ciutat. Ho han fet amb un acte als Jardins del Monestir en el qual no hi ha faltat el testimoni de la família Cabanas, qui va trobar els primers documents en els quals s’esmentava els inicis del ball de bastons a Sant Cugat a principis dels anys vint del segle passat. 100 anys després, l’entitat compta actualment amb 140 balladors.
Una troballa inesperada
Rosa Maria Cabanas, filla de Francesc Cabanas, va trobar entre els escrits del seu pare de l’any 1981 i, apunta el membre de Bastoners i monitor de colla Arnau Serra, ”parlaven de l’inici del ball de bastons del 1924”. Per commemorar aquest fet, aquest divendres els Bastoners, juntament amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i la Unió Santcugatenca, ha celebrat aquest fet en companyia de balladors de totes les èpoques, de la regidora de Cultura, Núria Escamilla, així com de la participació de Rosa Maria Cabanas i Oriol Canas, un dels primers balladors de l’època moderna. Curiosament, explica l’escrit de Francesc Cabanas llegit per la seva filla, qui va portar el ball de bastons a Sant Cugat va ser Isidre Gimbernat un home ”molt senzill i humil” que venia de la colònia la Bauma i que residia a Sant Cugat ”per coses de la feina”, continuava la missiva. Gimbernat, que ”de noi havia sigut bastoner al seu poble”, va parlar del ball de bastons als seus nous amics, la família Cabanas. D’aquesta manera es va sembrar la llavor dels bastons a la ciutat.
Entre la tradició i la innovació
Si una cosa tenen clara els Bastoners de Sant Cugat és el seu afany per renovar el ball de bastons amb coreografies atrevides que vagin més enllà dels passos més tradicionals. De fet, la colla compta en el seu repertori amb una 15 de coreografies ”a diferència d’altres bastoners, que en tenen moltes menys”, ha apuntat Martí Salvatella, membre de Bastoners.
