On s’acaba la feina d’un becari? El maig de l’any 2004 vaig obrir per primera vegada les portes d’aquesta casa, el que abans era o el que encara és Ràdio Sant Cugat. No sabia com era el món de la ràdio, ni tan sols m’havia plantejat que dins del món audiovisual també hi havia la ràdio. Per a mi tot era la televisió. I el meu somni és treballar a la tele però ara hi ha un dubte, la ràdio. Abans no m’havia plantejat viure amb la ràdio i ara n’estic enganxat…
Aquell estiu abans de començar la universitat volia començar a veure com era la feina a la qual em disposava entrar de ple. Ràdio Sant Cugat em va dir: ‘Demà comences’. Aquell dia, vaig fer la feina molt ben feta i a casa estaven satisfets del que el petit havia fet. Això em va ajudar encara més a tirar endavant. Ja no era només el petit de casa meva, aleshores passava a ser el ‘petitó’ de Ràdio Sant Cugat. Vaig començar a un magazín de nom ‘Barra lliure’. I així va ser. Vaig poder-me servir tot allò que vaig voler: preparar entrevistes, fer producció per al programa, reportatges, treballar en equip i, el que més m’agrada, vaig posar-me davant del micròfon per primera vegada… Després van arribar els informatius. No és feina fàcil. Em deien: ‘Marc, quan escrius has de saber explicar amb paraules allò que els ulls de l’oient no poden veure’. Tot això era abans, des de fa unes setmanes tenim davant un portal multimèdia, segur que els meus companys en altres ‘A cau d’orella’ us ho han explicat. Ara ja no només piquem les notícies i les locutem. Ara també és probable que n’hàgim de fer un vídeo. Són més reptes que engresquen cada dia la meva feina. M’agrada la meva feina, m’ho passo bé amb els meus companys, i aprenc cada dia més, tot i els entrebancs. Ah, tota la feina sent un becari i encantat de servir-los. La millor universitat, per mi, ha estat Ràdio Sant Cugat. No ho dubtin.
