Les barreres físiques com ara els llocs de control militar (checkpoints) i bloquejos de carreteres impedeixen la lliure circulació de persones i mercaderies dins de Cisjordània i impedeix a la producció agrícola palestina, incloent-hi les olives i l’oli d’oliva, arribar als mercats locals, israelians i internacionals.
El sector de l’oliva, comporta uns 100 milions de dòlars anuals a les comunitats de camperols palestins, i podria suposar el doble de beneficis invertint econòmicament i aplicant simples canvis en els mètodes de conreu, si no fos per l’ocupació israeliana. La manca de recursos adequats i la gestió ineficaç, en combinació amb factors ambientals i les males pràctiques de producció, han provocat un estancament del seu desenvolupament. L’organització de productors en cooperatives i la millora de les tècniques de cultiu ajudaria als petits agricultors a produir una quantitat considerable de oli d’oliva d’alta qualitat d’acord amb les exigències dels mercats d’Europa, EUA i països àrabs, així com mantenir una constant oferta per al mercat intern. Al voltant del 45% de les terres agrícoles a Cisjordània i la Franja de Gaza acullen aproximadament a 10 milions d’oliveres amb el potencial de produir fins a 34.000 tones mètriques d’oli d’oliva en un bon any, però només 5.000 tones en un any dolent. La mitjana d’oli produït anualment entre 2001 i 2009 estan al voltant de les 17.000 tones. En un bon any aquest sector contribueix al 15-19% de la producció agrícola palestina. L’equivalent a al voltant de 160-191 milions de dòlars. Les olives i l’oli d’oliva són una de les principals exportacions palestines. El cultiu de l’olivera proporciona ocupació i ingressos al voltant de 100.000 agricultors. Ton Marimon és coordinador delegat del comité d’INTERMON OXFAM (publicat el 26/10/10)
