Els microplàstics i nanoplàstics són ja presents a l’aire, a l’aigua i als aliments, i cada vegada preocupa més l’impacte que poden tenir sobre la salut humana. Diversos estudis científics ja apunten que aquestes partícules microscòpiques poden entrar dins les cèl·lules, provocar inflamació o estrès oxidatiu i acumular-se en diferents òrgans del cos.
Davant d’aquest escenari, un equip investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat un nou test per detectar de manera precoç els efectes derivats de l’exposició als micro i nanoplàstics, especialment en persones que treballen en entorns industrials amb alta presència d’aquests materials.
La coordinadora del projecte i catedràtica del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB, Alba Hernández Bonilla, ha explicat al pòdcast ‘El Pou’ que aquestes partícules provenen de la degradació dels plàstics presents al nostre entorn. “Tot el plàstic que ens envolta es va degradant i acaba generant fragments molt petits que acaben a l’aire, al sòl, a l’aigua i a la cadena alimentària”, resumeix.
Entrevista íntegra a la dra. Alba Hernández Bonilla
Partícules presentes “a tot arreu”
Segons Hernández Bonilla, els micro i nanoplàstics es troben pràcticament a qualsevol lloc on s’han buscat. Tot i això, la comunitat científica encara treballa per determinar amb precisió quina quantitat n’hi ha exactament en cada aliment, en l’aigua o en l’aire que respirem.
La investigadora assegura que en els últims anys s’ha avançat molt en la comprensió dels efectes que poden tenir aquestes partícules sobre les cèl·lules humanes. Alguns estudis ja han detectat alteracions en el funcionament cel·lular, processos inflamatoris o fins i tot afectacions sobre l’ADN després de l’exposició als microplàstics.
Un test per detectar efectes abans que apareguin malalties
El nou test desenvolupat en el marc del projecte europeu PlasticHeal busca identificar si una persona està exposada específicament a micro i nanoplàstics i detectar efectes primerencs abans que apareguin problemes de salut més greus.
Una de les principals novetats és que el sistema permet diferenciar aquesta exposició de la provocada per altres contaminants ambientals. A més, el test podria servir per monitoritzar en temps real si les mesures de protecció adoptades en un entorn laboral estan funcionant correctament.
Especialment útil en la indústria tèxtil i del reciclatge
La investigació s’ha centrat especialment en sectors com la indústria tèxtil o la del reciclatge, on els treballadors poden inhalar fibres o fragments de plàstic en suspensió. Tot i això, Hernández Bonilla recorda que hi ha molts altres entorns laborals exposats a aquests materials.
L’equip investigador confia que en els pròxims anys aquest tipus de tecnologia pugui ajudar a establir futures regulacions europees sobre exposició als microplàstics i nivells segurs tant a la feina com en la vida quotidiana.
L’entrevista també posa el focus en els nanoplàstics, les partícules més petites, capaces de travessar barreres del cos humà com els pulmons o el sistema digestiu, arribar a la sang i acumular-se progressivament en diferents òrgans.
Ara mateix, un dels grans reptes científics és demostrar la relació directa entre aquesta exposició i malalties concretes. Segons Hernández Bonilla, quan aquesta connexió es pugui establir clarament serà “molt més fàcil legislar i regular” per reduir els riscos associats als microplàstics.
