No sempre tenim un tema concret a l’hora d’escriure un article. Vivim intensament, i cada dia passen tantes coses que ens commouen que seria etern poder-les relaxar en un paper.
Per tant, aquest cop voldria parlar dels cors amagats…aquells cors que bateguen de nerviosisme al rebre imatges o missatges d’un gos perdut, d’un gat atropellat o d’un animal maltractat. Aquells cors que mobilitzen cel i terra per donar un cop de mà. Uns, sacrificant el seu temps, que potser el tenien planejat amb la família, o amb la feina, o amb un mateix…..altres, fent despesa amb el cotxe, anant amunt i avall buscant alguna pista d’un gos que s’ha perdut… d’altres es passen hores llargues darrera les xarxes socials buscant una possible pista que pugui ajudar,… i, hi ha fins i tot qui es guanya problemes dins la pròpia família, doncs no sempre tots els membres entenen aquella dedicació intensiva i altruista. Perquè són justament això, uns cors enormes que es mouen sense cap interès, amb l’única satisfacció de sentir la felicitat d’una família quan es troba el seu animal, o pel fet de saber que un animal abandonat o maltractat ha trobat per fi una nova llar. Així doncs, voldria dir un GRÀCIES ben alt a aquest cors que s’amaguen dins de grans persones, sovint en l’anonimat, però sempre alerta davant qualsevol signe de se’ls necessiti.
PATRÍCIA TRILLA
és membre de la PAS
