Per algunes persones, el dia dels Sants Innocents és només una tradició amable per fer bromes a la colla però pels cristians és, abans que res, un record profundament trist d’un tràgic episodi històric: l’assassinat en massa d’infants ordenat per Herodes, un rei acomplexat i despietat, que maldava per preservar el seu poder i el seu tron.
Aquells infants no tenien veu, ni opció, ni escapatòria i no tenien culpa.
Avui, dos mil anys després, el món continua sense haver après la lliçó. Déu ens atorga la llibertat per decidir si seguim la seva voluntat o bé ens entreguem al mal. Organitzem conflictes armats, patim crims a les ciutats, alimentem odis entre pobles, hi ha encara bombes que escapcen vides i famílies senceres, fa feredat veure tants infants que moren de fam, de fred, ofegats al mar víctimes de màfies sense escrúpols i de governs mentiders que els venen fum, encongeix el cor llegir notícies de petits que són maltractats per qui els hauria de protegir, escoltar que hi ha pares que maten els seus fills abans de deixar-los néixer i tenir l’oportunitat de viure trenca l’ànima de qualsevol persona sensible.
Tots aquests petitons, innocents, són com en els temps d’Herodes, víctimes d’uns adults que prenem decisions que ells mai no han pogut escollir. Són víctimes directes de l’ambició, de la irresponsabilitat i dels deliris fanàtics d’uns adults que hem perdut el nord; de mals governs, d’ideologies malvades, de guerres per diners que, com sempre, paguen els més febles.
“Deixeu que els nens s’acostin a mi”, deia el Senyor, sabent que els grans ens n’allunyem i li tanquem la porta. La infància hauria de ser territori sagrat i, tanmateix, és el primer que es viola quan el món es deshumanitza i quan la política deixa de servir les persones per convertir-se en instrument d’ideologies, de llengües i d’interessos materials.
Quan el poder oblida que la seva primera obligació és protegir la vida —especialment la vida dels qui no han fet mai cap mal i no es poden defensar— aleshores, ha arribat el moment que la nostra societat ha de canviar de paradigma estructural.
En nom de tots els Sants Innocents de tots els temps: No tot s’hi val! No tot és justificable; cap causa —per noble que es proclami— legitima la mort d’un nen.
Siguem dignes de Déu, de la confiança que diposita en la humanitat amb cada nou naixement, portem a terme el seu Regne i lluitem contra el mal amb abundància de bé.
