El sub-14 del Rugby Sant Cugat ha signat aquesta temporada una fita gairebé inèdita al rugbi base estatal. L’equip santcugatenc s’ha proclamat campió de Catalunya, campió del torneig Melé i campió d’Espanya sense perdre cap partit durant tot el curs.
La superioritat del conjunt santcugatenc també es reflecteix en les xifres. En els 10 partits de lliga regular, l’equip ha anotat 742 punts i només n’ha encaixat 70. El segon classificat, en comparació, va acabar amb 469 punts a favor i 216 en contra.
“Amb aquest grup hem aconseguit fer el que molt pocs equips han aconseguit, que és guanyar tot el que es podia guanyar en una temporada”, explica l’entrenador Frank García.
El primer gran títol va arribar al desembre, quan el Rugby Sant Cugat es va imposar al torneig Melé, considerat la competició estatal més important després del Campionat d’Espanya. Els santcugatencs van derrotar el VRAC Quesos de Valladolid per 26-0 a la final i no van encaixar cap assaig durant els dos dies de competició.
A l’abril, l’equip va conquerir el Campionat de Catalunya després de superar el Cabrera per 34-17 a la final disputada a La Foixarda. El triplet es va completar a Valladolid, on el Rugby Sant Cugat va superar la fase de grups amb tres victòries, va eliminar el Ciencias de Sevilla a semifinals i va derrotar l’Alcobendas per 19-12 a la final estatal.
“Treballar com formigues i competir com llops”
García parla del grup amb orgull, però sobretot amb admiració. Explica que el projecte es construeix molt abans dels partits i dels títols. “Nosaltres comencem la temporada preguntant als nois què volen fer”, explica. “Hi ha una opció més lúdica i una altra basada en el compromís absolut. Ells decideixen quin equip volen ser.” Aquest any, la resposta va ser clara.
“Jo sempre dic: treballar com formigues i competir com llops.” El tècnic dirigeix un grup de 50 jugadors i jugadores, 11 de les quals són noies. Un fet poc habitual en el rugbi formatiu estatal.
L’equip està format per una generació que, en gran part, fa anys que juga junta. Molts dels jugadors i jugadores es coneixen des de les categories més primerenques del club, un fet que tant entrenadors com esportistes consideren una de les claus del rendiment de l’equip. “Ens coneixem des de petits”, explica la jugadora Abril Menescal, que juga al Rugby Sant Cugat des dels set anys. “Hem seguit treballant cada vegada més i hem acabat aconseguint el que volíem.”
El capità de l’equip, Borja Marcos, també destaca la mentalitat competitiva del grup. “Mai abaixem els braços ni ens queixem, sinó que intentem sempre anar per totes, sigui el rival que sigui.”
L’entrenador assegura que el compromís del grup ha estat constant durant tota la temporada. “Aquest grup no ha deixat de treballar mai”, afirma.
Un equip mixt que desafia els estereotips
La final del Campionat d’Espanya va deixar una imatge poc habitual en el rugbi estatal: cinc noies sobre el camp defensant els colors del Rugby Sant Cugat. El rival, l’Alcobendas, no en tenia cap. “Per nosaltres és un motiu d’orgull”, assegura Frank García. “Creiem molt en l’esport femení. Les noies són jugadorasses i un exemple també per a la societat.”
Abril admet que la situació encara és excepcional dins del rugbi estatal. “Normalment, hi ha dues o tres noies per equip, però que en una final d’un Campionat d’Espanya n’hi hagi cinc és molt difícil.”
La jugadora explica que mai ha sentit que jugar amb nois hagués de ser una barrera. “Els meus germans sempre m’han ensenyat que és igual qui tinguis davant i que has d’anar a totes”, relata.
El capità de l’equip, Borja Marcos, també ho veu com una de les grans fortaleses del grup. “Ningú a Espanya té tantes noies”, afirma. “Això complementa l’equip i ens fa ser millor equip.”
