Un 35% dels estudiants de secundària de Catalunya consulta les xarxes socials més de 6 hores al dia durant el cap de setmana. Ho conclou la recent enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari de la Generalitat a partir d’una mostra de 2.700 alumnes. Si parlem de les hores dedicades a internet durant la setmana, la mitjana és de 4,8 hores diàries. A Sant Cugat, l’Assessoria 1SEGON de l’Oficina Jove presta assessorament en prevenció de drogues des de 2016, i en pantalles, des de 2020. A l’inici, les atencions en els dos àmbits es repartien en un 50%, però la tendència ha canviat en els últims anys amb un 80% de les atencions per abús o mal ús de les pantalles.
El mòbil, cavall de batalla
“Als joves els costa venir pel seu propi peu, i de vegades venen derivats de les escoles o de serveis socials”, diu el psicòleg de l’Assessoria 1SEGON, Roger Ferrer, que destaca la importància que els usuaris es conscienciïn de “per què” usen el mòbil. Atenen joves fins als 18 anys, acompanyats de la família: “El mòbil és un cavall de batalla a casa, no s’ha retardat prou l’inici d’ús de les pantalles amb edats entre els 12 i 16 anys. El jove no és prou madur ni està en una edat autocontrolable”.
Biel Bonell i Mario Carpio tenen 15 i 17 anys i són membres del Consell de Joves. El primer és membre de Caparrots i el segon, de Joves per Volpelleres, i tenen en comú que consulten el mòbil, mínim, 3 hores al dia. Tot i que no s’acosten a les preocupants dades de l’estudi, sí que sobrepassen l’hora diària “ideal” que recomana Ferrer. Els dos joves remaquen, però, que part del consum el dediquen als estudis i reivindiquen que els adults haurien de ser exemplars en l’ús del dispositiu.
El doctor Álvaro Muro, coordinador del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), matisa que moltes persones consulten el mòbil moltes hores al dia pe feina i no per això són addictes. “Si no els passa res després no hi ha motiu de preocupació, és diferent amb aquelles que tenen crisis d’angoixa i han de tornar a casa perquè s’han deixat el mòbil”. El CAS està ubicat al CAP Sant Cugat, operat per MútuaTerrassa.
Els efectes de la nomofòbia
És la por irracional a estar sense el telèfon mòbil i prové del terme anglès “no-mobile-phone phobia”. L’ansietat és el principal efecte quan deixes el mòbil de banda, com sol passar amb totes les addiccions, remarca el doctor Muro. Ferrer subratlla que “darrerament els usuaris manifesten sentir-se sols i aquesta tristesa pot ser un símptoma d’una depressió incipient”. Un escenari que, segons ell, es complica quan el jove té TEA, dislèxia o trastorns de dèficit d’atenció.
A la pregunta “Podríeu prescindir del mòbil?”, Biel creu que podria fer-ho, no sense problemes al principi, però Mario té clar que la renúncia seria assumible “si és poca estona”. Amb un disseny creat per fomentar l’scroll, el jovent afronta un escenari complicat amb el mòbil com a eina de sociabilització. Ferrer afirma que “per a joves l’ús del mòbil i les xarxes és un espai de contacte i comunicació, des que va aparèixer Snapchat i ara, sobretot, amb Instagram i TikTok”. I afegeix: “A àmbit bioneurològic estan en edat de buscar coses i expandir-se”. Els últims dos anys 1SEGON rep nois demanant ajuda “perquè no tenen control”.
Com reduir l’ús de les pantalles?
Per a Ferrer les paraules claus són responsabilitat i autocura. L’altre consell és tenir una vida fora de línia rica amb activitats que omplin i així tenir una alternativa a un dispositiu “que funciona com evasió dels problemes personals”. L’última recomanació del servei és fer un “detox” el cap de setmana o iniciar la reducció del consum de forma setmanal.
Mario afirma que “no es pot deixar de banda la vida real, però hem de ser conscients que la tecnologia mòbil és el futur”. Un horitzó en el qual Biel veu esperança: “Al final les coses que et fan ser tu mateix són les que fas amb persones reals i aquestes experiències són un aprenentatge. El que mires al mòbil, la major part de les vegades, no t’aporta res”. El doctor Muro és més contundent: “L’ús addictiu del mòbil limita més les relacions socials perquè estàs acostumat a parlar amb una màquina”.
Moure fitxa des de les administracions
Fa dos anys, Sant Cugat va declarar problema de salut pública l’abús de les xarxes socials i les pantalles en infants i adolescents. Així, l’Ajuntament es compromet a oferir orientació a joves i famílies i promoure un futur pacte municipal per fer un ús responsable d’aquestes eines digitals, amb participació de les comunitats educatives i els espais participatius d’infants i joves.
Muro reclama una regulació de primer nivell des de l’escola i des de casa, però sobretot, des de la legislació: “Cal conscienciar la persona motivant-la, oferint ajuda i suport exterior, però si volem que les coses canviïn cal moure fitxa amb les lleis”. El febrer passat el govern espanyol anunciava l’aprovació de mesures legislatives i regulatòries per prohibir l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes dins un projecte de llei en tramitació al Congrés. Davant això, el doctor sosté que “prohibir perquè no has aplicat l’educació que hauries d’haver fet abans sempre donarà un resultat relatiu”.
