Els partits celebren la fi de la lluita armada i recorden les víctimes d’ETA

Les formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament es feliciten per la decisió d’ETA d’abandonar les armes en un ‘compromís clar, ferm i definitiu’, tal com ha anunciat la banda aquest dijous en un comunicat al diari Gara i la BBC. La majoria de forces han coincidit en el caràcter històric d’aquest pas i en l’oportunitat que suposa el diàleg per construir un camí cap a la pau. El PP ha subratllat que la importància d’aquest anunci es veurà en funció de si l’organització demana perdó a les víctimes i deixa les armes sense condicions.

20 d’octubre de 2011. Aquesta ha estat la data escollida per ETA per anunciar el cessament definitiu de la lluita armada, en un comunicat al diari Gara i la BBC. Tres dies després de la Conferència de Pau per al País Basc celebrada a Sant Sebastià, l’organització ha afirmat que aquesta decisió és un ‘compromís clar, ferm i definitiu’ que s’acompanya d’una crida als governs de l’Estat espanyol i francès per obrir un procés de diàleg directe, destinat a solucionar les conseqüències del conflicte. El copresident de CiU, Jordi Puigneró, s’ha congratulat que, finalment, la banda armada hagi pres aquesta determinació i ha afirmat que ara és moment de configurar una taula de diàleg.

El president del PP, Jordi Carreras, ha celebrat el cessament definitiu de la lluita armada per part d’ETA, i ha fet incidència en la importància que els membres de la banda demanin perdó a les víctimes.

El primer secretari del PSC, Ferran Villaseñor, ha recordat les més de 850 víctimes de l’organització i ha parlat de la importància d’aquest procés per a Euskadi i l’Estat espanyol.

El president d’ICV-EUiA, Joan Calderon, ha afirmat que l’anunci d’ETA ha de ser l’oportunitat perquè la societat civil i política estiguin a l’altura de les circumstàncies.

De la seva banda, el membre de la CUP, Guim Pros, ha valorat la fi del conflicte armat i ha instat totes les parts a abordar ara el conflicte polític.

En els darrers 50 anys, l’activitat d’ETA s’ha cobrat la vida de 859 persones. Al llarg d’aquest temps, la banda ha declarat cinc treves totals i cinc parcials. El 10 de gener d’aquest any, l’organització anunciava l’alto al foc ‘permanent, general i verificable’. El març de 2010 moria, per primer cop a mans de la banda, un gendarme francès. Jean-Serve Nerine, és l’última víctima d’ETA.