Els perills de la suplementació amb vitamina D (i com tenir-ne sense anar a la farmàcia)

La Generalitat engega una campanya per reduir el consum inadequat d'aquest nutrient

La suplementació de vitamina D pot comportar perills de salut en persones sanes / Foto: CC0
-->
Enllaç copiat al clipboard
27/10/25 a les 06:00h
 |  7 minuts de lectura
Secció: Societat

La Generalitat posa el focus en les contraindicacions del consum excessiu de vitamina D, tenint en compte que molts productes es compren sense recepta. Dins la campanya ‘Pastilles, només les necessàries’, el govern català vol reduir l’ús inadequat d’aquests fàrmacs, sobretot en persones de grups vulnerables que prenen 10 o més medicaments a la vegada. Salut alerta així dels perills de la suplementació de vitamina D en un moment de tendència a les xarxes. La doctora Isabel Santsalvador, metge de família del CAP Valldoreix, apunta que aquest nutrient es pot obtenir fàcilment sense necessitat d’anar a la farmàcia. Un estil de vida saludable i una dieta responsable són les principals pautes a seguir.

Escolta l’entrevista

Se’ns ha anat de la mà la suplementació de fàrmacs?

Amb la campanya de la Generalitat sobre l’excés del consum de vitamina D, el que pretén és donar resposta a un augment preocupant de l’automedicació i del consum injustificat, en aquest cas, sobre la vitamina D. Moltes persones van començar a prendre suplements sense control mèdic perquè hi havia missatges, hi havia difusió a través de les xarxes socials que parlaven sobre uns suposats beneficis, i això evidentment no era cert. Llavors, a veure, no hi ha cap benefici demostrat quant a mortalitat global, ni en prevenció cardiovascular, ni en prevenció de càncer. El risc de sobredosificació implica tota una sèrie d’efectes adversos, com podria ser un excés de calci en sang, que donaria problemes musculars, nàusees, vòmits… Llavors, també l’excés de sobredosificació pot donar càlculs renals, o sigui, pedretes, afectació també cardíaca… Per altra banda, això, cosa d’efectivitat, evidentment és una cosa d’efectivitat baix en absència de factors de risc.

Aquest excés és especialment perillós per a col·lectius fràgils o tots podem trobar-nos alguna contraindicació?

La suplementació estaria indicada en pacients que estan amb la residència, que no els toca el sol perquè puguin estar enllitats, podria ser una de les raons per suplementar. Llavors, pacients amb malaltia renal crònica avançada també s’indicaria una suplementació, però això ja ho fa el mateix nefròleg. Osteoporosis també seria l’altra indicació. I després hi ha una síndrome que en diem de mala absorció, com en el cas d’una cirurgia bariàtrica, la cirurgia que es fa en pacients amb obesitat mòrbida. Això seria bàsicament. Llavors, el fet de donar un excés de vitamina és el problema que causa tots aquests efectes adversos comentats i, per exemple, sense anar gaire més enllà, el maig del 2025, es va registrar una alerta sanitària a les Illes Balears, on hi va haver 16 persones, que són unes quantes, que van haver d’ingressar a l’hospital després de consumir un suplement que havien comprat via internet que portava vitamina D. Llavors, ens vam trobar en aquest cas. Per això d’aquí han anat sorgint després les alertes.

Si hem de prendre una suplementació de vitamina D sempre sobre supervisió mèdica.

Exacte, això totalment és cert el que acabes de comentar i pensar això, la població sana no necessitem prendre suplements de vitamina D. Llavors, això, per una banda, així en general, els nivells de vitamina D en l’àmbit de laboratori també han baixat el que en diem la normalitat. Abans hi havia uns mitjans més alts, avui en dia és suficient, 20 nanograms mil·lilitres, que són les unitats que utilitzem, aquesta xifra ja és correcta per dir que la vitamina D la tenim correcta. Però, insisteixo, el fet que no hem de suplementar de forma indiscriminada la població, això implica que, per tant, no hem de demanar de forma indiscriminada la vitamina D en sang. Això és molt, molt important. No sé si té resposta.

Com podem fer per tenir vitamina D sense necessitat d’anar a la farmàcia?

Exacte. Aquí us resumiria amb una exposició solar saludable. El sol és la principal font de vitamina D. És veritat que avui en dia, evidentment, ens foto protegim, o sigui, ens posem cremes protectores i amb això absorbim menys la vitamina D. però si fem, per exemple, esport a l’aire lliure, amb això ja tenim aquesta certa radiació que si ens toca a les mans i la cara, amb 10-15 minuts al dia d’exposició, dues o tres vegades per setmana, evidentment si toca el sol directe ha de ser en uns horaris amb franges quan el sol és menys perjudicial, abans de les 12 del migdia o a partir de les 5 de la tarda, també entrem en franges d’hivern-estiu, Llavors, aquí tenim l’exposició solar, he comentat el tema de l’esport a l’aire lliure, seria fantàstic, i, per altra banda, l’alimentació equilibrada, que això implica, hi ha aliments que sí que porten vitamina D, com llavors seria, per exemple, el cas dels peixos, les sardines, sobretot, després hi ha altres peixos que també poden portar vitamina D, el rovell de l’ou, Els bolets també porten vitamina D, sobretot xampinyons, i en acabat hi ha algun altre aliment que sempre pot portar un mínim de vitamina D, amb el qual, posem això, ja ho tenim tot. Ja tenim prou nivells.

La manca de temps que tenim en la nostra vida diària per fer aquest esport a l’aire lliure o cuinar productes saludables fa que optem per aquesta suplementació.

Sí, certament els pacients quan em venen a la consulta i jo els dic, per exemple, el fet de fer algun esport o de fer activitat física, em diuen que no tenen temps. Però jo sempre els dic, hem de buscar una hora, una hora encara que sigui dues vegades a la setmana, idealment, més menys. Estem en una societat que tot ho volem molt de pressa, al minut, la llei del mínim esforç, Llavors, sobretot això, buscar el temps, perquè no tenim excusa, jo penso, i, per altra banda, el fet de cuinar, cuinar mediterrània, el mínim, perquè jo què sé, el mateix peix el podem fer bullit a la planxa, el posem dintre el forn i ens n’oblidem. Llavors jo penso que tot això hem d’intentar crear l’hàbit i a partir de quan ja tenim l’hàbit creat, que a vegades pots estar tres setmanes a crear aquest hàbit, a partir d’aquí llavors ja hem adoptat una aptitud, ja que és la correcta enfront d’una vida sana.

Com puc identificar que em falta vitamina D en el meu dia a dia?

Jo primer et preguntaria si tens alguna malaltia i amb això em quedaria, perquè si no tens cap patologia de risc, et diria que facis el que acabem de comentar de l’exercici, de la dieta en si, l’exposició solar, però que no hem de mirar de forma indiscriminada a la població de mesurar-los els nivells de vitamina D. perquè no en traurem cap benefici. I llavors sempre dic, predicant l’exemple, jo no m’he mirat mai la vitamina D ni me la penso mirar, perquè és que no em servirà de res, no l’haig de suplementar, en el cas meu és una persona sana. Llavors, doncs, és això, si tu trobes, si no hi ha cap patologia de base, doncs estigues ben tranquil·la. Si el teu metge ho considera oportú, perquè en l’interrogatori, en l’entrevista, hi ha alguna cosa que li suggereix que hi hagis, evidentment, en cas de demanar, ja t’ho demanarà. És clar, en el cas d’una osteoporosi sí que t’ho demanarà, però si no, ja està. Això també voldria afegir una cosa, que és que moltes vegades ens trobem que els pacients ja venen visitats en centres privats i ens venen vitaminats, amb vitamina D. Clar, també per això, perquè s’ha fet un screening indiscriminat, generalitzat, a tota la població. Llavors nosaltres sempre aquí hem de lluitar una mica amb aquests… amb aquestes situacions, considerant que hi ha pacients que evidentment no en trauran cap benefici de la suplementació.

Ens cal fer una reflexió i revisar si tot allò que ens estem prenent veritablement ens ho hem de prendre.

Exacte, sí, sí. I és això que ens pensem que els suplements energètics són innocus, que són protectors universals, que amb això ja posem a les mans d’aquests productes que ens assegurem que la nostra salut serà fantàstica i estem totalment equivocats. Jo sempre els dic als meus pacients que no vivim en el Tercer Món, per sort, podem gaudir d’una dieta variada, o sigui, d’aquí tenim molts beneficis d’on vivim, el que passa que ja, evidentment, estem en situacions d’estrès, habitualment, que no sabem manejar, per altra banda, sempre a la falta de temps que sempre ens diem, però que realment no és prou real. Tot això influeix, però que en principi això no ens hem de suplementar i menys sense haver-ho parlat amb el metge.