La 50a onada de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, realitzada entre el 19 de gener i el 16 de febrer de 2026, confirma que els santcugatencs valoren amb un notable alt la seva ciutat com a lloc on viure —amb una nota mitjana de 8 sobre 10—, però al mateix temps expressen una preocupació creixent per problemes molt concrets: l’habitatge, la neteja dels carrers i l’estat dels carrers.
Satisfacció: estabilitat a nivell alt
La nota de satisfacció es manté en un 8 des de fa dues onades consecutives. El 40,5% dels enquestats l’avalua com a molt satisfactòria (puntuació de 9 o 10) i el 46,4% com a bastant satisfactòria (7 o 8). Únicament un 11% expressa insatisfacció moderada o alta. Els joves de 17 a 24 anys són els més satisfets (8,4), mentre que la franja de 50 a 64 anys és la menys entusiasta (7,7).
Els principals problemes de la ciutat
Quan es demana als enquestats que identifiquin espontàniament els principals problemes de Sant Cugat, l’habitatge encapçala la llista amb el 28,3%, set punts per sobre de la mesura anterior. La neteja dels carrers (24,2%), la mobilitat i el trànsit (22,2%) i els preus i el cost de la vida (21,5%) completen el top 4. El tinent d’alcaldia Jordi Puigneró, encarregat de presentar els resultats de l’enquesta, ha subratllat que el fort increment dels preus —que el 2025 era gairebé residual— reflecteix una preocupació generalitzada a tota Catalunya.
Valoració dels serveis i aspectes de la ciutat
Entre els aspectes generals de la ciutat, els parcs i zones verdes reben la millor nota (7,5), seguits de l’oferta esportiva (7,3) i la cultural i comercial (7,2 cadascuna). L’excepció negativa és el trànsit, que suspèn amb un 4,5 —una nota que s’ha mantingut estable durant anys—, especialment mal valorat per la franja de 50 a 64 anys (3,8) i als barris del Centre i Mira-sol.
L’habitatge: la gran preocupació
En matèria d’habitatge, el 61% dels enquestats considera que la gran demanda per viure a Sant Cugat és el principal factor que ha contribuït a l’encariment dels preus, per davant de la manca de nova construcció (51% que li dona força o molta importància) i dels pisos turístics (34%). La gran majoria (56,5%) s’inclina perquè l’Ajuntament continuï construint però prioritzant els habitatges públics, mentre que el 26,5% vol aturar la construcció i el 14,5% prefereix mantenir el ritme actual sense restriccions.
Valoració del govern municipal
L’alcalde Josep Maria Vallès és conegut pel 68% de la població —cinc punts més que el baròmetre anterior— i correctament identificat pel nom per un 57,3%. La seva valoració se situa en un 5,6 sobre 10, estable respecte a l’onada anterior. El govern municipal en conjunt obté un 5,4, amb predomini d’opinions regulars (36,4%) i bastant positives (26,4%). El 74% sap que el consistori està format per Junts i ERC, tot i que un 34,7% dels que diuen conèixer-ne la composició només esmenten Junts.
La pregunta sobre el padró
Tot i no aparèixer entre les principals preocupacions dels santcugatencs, el govern ha afegit una pregunta per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre el control del padró i les més de 4.000 baixes de persones que hi constaven de manera irregular.
Jordi Puigneró ha justificat la incorporació de la pregunta sobre el padró a l’Observatori Sociològic com una manera de “prendre el pols a l’opinió ciutadana” en un debat que ha guanyat pes els últims mesos. Segons ha explicat, l’objectiu és conèixer què pensa la ciutadania sobre el model d’empadronament i el seu control, en un context en què el tema ha generat controvèrsia política i mediàtica. En aquest sentit, ha defensat que incloure aquesta qüestió respon a la voluntat de disposar de dades per orientar la presa de decisions municipals.
En aquest sentit, els resultats de l’enquesta mostren que un 76% dels santcugatencs valoren positivament que l’Ajuntament incrementi el control del padró.
