Els veïns discuteixen, les baralles als carrers s’estenen als portals dels edificis, la inseguretat és constant… és un barri degradat, senyalitzat amb el dit, impossible d’habitar i amb pisos de difícil venda.
Pel contrari, un agradable ambient de veïns que se saluden, que cooperen, que acudeixen a les reunions i discuteixen les solucions i millores del seu barri. És un barri que progressa, ple de serveis socials, on les festes són celebrades per tots i totes i a les quals acudeixen a viure altres veïns atrets per el seu bon ambient. Trobem altres barris tristos i incomunicats tot i la seva modernitat, de cases elegants però sense serveis comunitaris adequats, sense vida i estranyament aïllats en fortaleses amb vigilància policial. Els seus veïns tenen por, tot i que les seves cases estiguin molt valoritzades i ben protegides. La qüestió és: de que depèn el “modus vivendi” i de convivència d’aquestes comunitats? Són els habitants d’aquelles comunitats o és l’estructura urbana, la disposició de les vivendes, la planificació urbanística?. Aquestes qüestions són les que es varen discutir en el seminari d’hivern de la Universitat Internacional de la Pau, celebrat el cap de setmana del 28 de febrer i l’1 de març al Centre Borja, on es varen tractar els temes de: “L’urbanisme, la Convivència i la Pau”. Mariona Sebastià UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU
