En Comú Podem sobre el cas Padró: “L’han convertit en eina de sospita”

El grup municipal ha organitzat una taula rodona per reivindicar el padró com un dret i denunciar les traves administratives que en limiten l'accés

Andrés García Berrio, diputat de Comuns al Parlament; Maria Creixell, activista pel dret al padró; i Ramon Gutiérrez, portaveu d'En Comú Podem / Foto: Cugat Mèdia
-->
Enllaç copiat al clipboard
12/11/25 a les 06:00h
 |  4 minuts de lectura
Secció: Política

El debat sobre el padró continua a Sant Cugat després que el govern municipal anunciés aquest estiu la baixa de més de 4.000 persones “empadronades de manera irregular” i que el tinent d’alcaldia Jordi Puigneró assegurés que es revisarà el procediment d’alta al padró per evitar que sigui, en les seves paraules, “un coladero“. En Comú Podem ha volgut contraposar aquest “relat” amb una taula rodona celebrada a la Casa de Cultura aquest dimarts per posar l’accent en el valor del padró com a “dret bàsic”. La trobada ha comptat amb el portaveu del grup municipal, Ramon Gutiérrez; l’activista pel dret al padró Maria Creixell, i el diputat al Parlament Andrés García Berrio.

El padró com a dret

“El padró és un registre administratiu que hauria de servir per tenir una fotografia real de quantes persones hi ha al municipi”, ha explicat Maria Creixell. Segons la Xarxa d’Entitats pel Padró, de la qual Creixell forma part, hi ha com a mínim 37 ajuntaments de Catalunya que “posen traves” a l’hora d’empadronar els seus veïns. “Els ajuntaments no volen reconèixer certes persones com a ciutadans”, ha apuntat l’activista, que recorda que demanar documentació extra com contractes de lloguer és “contrari a la llei”.

Segons la normativa estatal que regula el padró municipal, només cal acreditar la identitat i un domicili on es resideixi habitualment. En cap cas es pot exigir ser titular del contracte de lloguer ni aportar documentació addicional per empadronar-se. Si no es disposa de cap justificant, l’Ajuntament ha d’oferir vies alternatives, com un informe dels serveis socials o una certificació municipal de residència. La instrucció tècnica del Ministeri d’Hisenda també estableix que el consistori té tres mesos per comprovar la veracitat de les dades, però no pot denegar l’empadronament d’entrada.

“Ens trobem diferents ajuntaments que posen traves, demanant documentació extra, com un contracte de lloguer”, ha explicat Creixell, que ha afegit que “dir que en aquest ajuntament no es permet empadronar sense domicili fix” vulnera la normativa. “Estar o no estar empadronat pot suposar poder anar o no a l’escola, tenir metge de capçalera o regularitzar situacions”, ha remarcat. Creixell ha advertit que aquestes pràctiques “fan que les persones optin per altres maneres” i que les “màfies s’aprofiten i generen negoci a través del buit que deixa l’administració”.

Hi ha traves a Sant Cugat?

El municipi no figura entre els 37 que la Xarxa d’Entitats pel Padró va detectar que posaven traves a l’hora d’empadronar. Tot i això, durant la taula rodona s’han exposat casos de persones que, efectivament, han tingut problemes per empadronar-se. També hi ha el cas de l’activista dels Comuns Sant Cugat Graciela Rock, que va denunciar públicament que l’Ajuntament la va donar de baixa del padró de “manera arbitrària” tot i haver-lo renovat l’abril de 2024.

Creixell també ha explicat el cas de persones que no es poden empadronar perquè “el propietari del pis no els vol signar cap document” o també la situació de moltes interines “que viuen en cases particulars i no estan empadronades”, tot i residir i treballar al municipi.

Per al portaveu d’En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, hi ha un biaix racista. “Quan hi ha la preinscripció escolar, hi ha gent que canvia el padró per poder accedir a determinades escoles, i això no ho investiga ningú”. En canvi, ha lamentat, “quan hi ha una persona que està en situació de vulnerabilitat o d’irregularitat administrativa, allà sí que posem el focus”.

A Sant Cugat, de moment, l’Ajuntament només ha anunciat que revisarà el procediment d’alta al padró per tal que sigui “garantista”, tal com va dir Puigneró en el ple municipal de setembre.

El padró com a eina política

El debat també ha abordat l’ús polític del padró i la seva vinculació amb els discursos d’exclusió. El diputat dels Comuns al Parlament i advocat especialitzat en drets humans, Andrés García Berrio, ha alertat que hi ha “un auge amb tendència als autoritarismes” i que “la deshumanització s’està tornat habitual”.

Segons García, s’està establint el relat que hi ha un sector de la població que “té dret a tenir drets” i altres que no. “El projecte d’higienització té efectes pràctics a les persones que no es poden empadronar”, ha insistit. Segons el diputat, “el debat està empès per l’extrema dreta, però Junts ho ha agafat per escenificar que són durs i que apartaran tota aquesta part de la població”. “El que cal és reforçar els serveis públics i garantir processos d’inclusió, no posar obstacles per demostrar que som més durs”, ha defensat.

En aquest sentit, aquesta lògica “d’endurir” l’accés al padró respon als plantejaments “d’aquells que es volen carregar, no només els drets de les persones que estan en risc d’exclusió, sinó també les nostres democràcies”.

En clau local, Gutiérrez ha criticat Junts per utilitzar Sant Cugat com a “laboratori” en la seva “pugna” amb Aliança Catalana. Segons el portaveu d’En Comú Podem, darrere el discurs sobre el “frau” en l’empadronament hi ha una estratègia política “de propaganda”, que busca associar el padró amb la sospita. “Presumeixen d’expulsar milers de persones del registre municipal, però això no és gestió, és un relat que té efectes reals sobre la vida de la gent”, ha alertat.