En l’entorn nostre un dels aspectes més punyents serà el de les infraestructures i dintre d’aquestes cal destacar, per la seva actualitat, la mancança d’aigua.
Per prevenir els pitjors pronòstics cal emprendre diferents accions, a curt, mitjà i, llarg termini preveient la major o menor immediatesa de les noves necessitats. Al mateix temps que s’emprenguin les mesures més urgents, caldrà anar ampliant tant la legislació reguladora de consums per consumidors com per a distribuïdors i l’educació dels usuaris en la política d’austeritat en el consum. Són de curt o mig termini: 1. El transport en vaixell i/o tren a les zones més necessitades. 2. Recaptació de nous o vells recursos aqüífers. 3. Aplicar un control de pèrdues en el subministrament de la xarxa. 4. Plantes dessaladores fixes o mòbils. 5. Potabilització d’aigües residuals. Són de mig o a llarg termini: Els transvasaments, tant temporals com definitius, comportaran problemes polítics, que allargaran les decisions i, que en alguns casos seran fins i tot de més de 10 anys. També comportaran costos tant de construcció de les infraestructures com els pagaments addicionals als actuals usuaris o països, pels drets de pas i d’ús. Estratègicament crec que se’ls ha de tenir en compte, però tàcticament ja es una altra cosa. Hem d’estar sempre en el camí, en el bon camí. PERE NARBONA President Aules d’Extensió universitàries per a la Gent Gran
