Ja hem dit que la formació serà quelcom de fonamental en el desenvolupament que necessitem anar ampliant en el nostre país.
Avui vull fer menció d’un sector de la nostra societat, de vegades oblidat, i que per la seva experiència i potencialitat, s’haurien de trobar fórmules per estimular-lo. Em refereixo a la gent gran. No solament no se l’hauria de considerar com a classe passiva, sinó al contrari, s’hauria de fomentar que els seus coneixements es posessin al servei de tota la resta de la població. Ajudant a la gent jove, mostrant-els-hi com generar iniciatives, i optimitzant els seus millors camins. Donant a conèixer a d’altra gent gran totes les branques del saber ja que ésser gran no ha de significar, a priori, el final del camí. A molts, el saber cada dia coses noves els estimula, els serveix de teràpia regeneradora de les neurones i els dóna més qualitat de vida. Crec que tot el que potencií i canvií les actituds, fins ara prevalents, en la societat del “fins aquí hem arribat”, ajudarà a canviar el nostre sistema de viure i conviure. La veritat absoluta és una quimera. La veritat evolutiva és més estimulant i, què bonic és saber que demà encara pots continuar caminant en la seva recerca, fent un nou camí. PERE NARBONA President de les Aules d’Extensió Universitàries per a la Gent Grant
