L’adolescència és una etapa de canvis, de construcció de la identitat i de intensitat emocional. Ara bé, també és un període especialment vulnerable que, segons la psicòloga Lara Vaimberg, està marcat per nous riscos derivats de la hiperconnectivitat, l’exposició constant a les xarxes socials i una creixent pressió per complir unes expectatives “sovint inassolibles”.
Vaimberg, defineix l’adolescència com un moment vital en què “tot s’amplifica”: les emocions, les pors, els dubtes i les necessitats. Aquesta fragilitat, explica, fa necessari que famílies, educadors i professionals posin una atenció especial en una etapa que va aproximadament dels 12 als 18 anys, tot i que socialment el pas a la vida adulta s’ha anat allargant. “Ho podem entendre com una adolescència ampliada”, explica. “Se’ns requereix estudiar més, hi ha precarietat i costa més arribar a la vida adulta i emancipar-se, que seria una mica l’ideal del final de l’adolescència”, diu.
Assetjament més enllà de les aules
En aquest sentit, l’experta destaca que l’adolescència actual és molt diferent de la de generacions anteriors. L’ús intensiu de la tecnologia ha canviat la manera de relacionar-se dels joves i també la forma com experimenten problemes com l’assetjament. “Abans l’assetjament acabava quan l’alumne marxava de l’institut; ara continua a través de WhatsApp i les xarxes socials”, assenyala. Aquesta situació provoca que molts adolescents no tinguin espais de refugi i visquin les situacions de violència amb una sensació de pressió permanent.
Vaimberg també alerta que, “malgrat estar hiperconnectats, molts joves se senten molt sols”. Segons explica, els adults sovint tenen dificultats per entendre l’entorn digital en què viuen els adolescents, fet que complica la comunicació i la detecció de situacions de patiment emocional. Aquesta distància generacional pot afavorir que problemes com l’ansietat, la depressió, les autolesions o les experiències d’assetjament passin desapercebudes.
És per això, que la família i el grup d’amics juguen un paper fonamental durant aquesta etapa. És en aquests anys quan els adolescents construeixen la seva identitat i busquen referents. Per això, les experiències positives, però també les ferides emocionals i els models negatius, poden tenir un impacte en el desenvolupament de les persones. Davant d’aquesta realitat, la psicòloga defensa la necessitat d’escoltar-los, generar espais de confiança i ajudar-los a elaborar el relat del que els passa. “Els adolescents ens necessiten molt, però que no ens volen gens”, apunta.
Limitar les hores de pantalla no és suficient
Pel que fa a les pantalles, Vaimberg aposta per evitar focalitzar-se només el control horari. Considera que el debat no s’hauria de centrar tant en el nombre d’hores d’ús com en la qualitat dels continguts i en l’efecte que tenen sobre el benestar dels adolescents. També recorda que els adults han de revisar la seva pròpia relació amb la tecnologia si volen acompanyar els joves de manera coherent.
La societat del rendiment
La psicòloga relaciona el malestar emocional creixent amb el model de societat actual. En referència al llibre ‘La societat del cansment’, de Byung-Chul Han, adverteix que molts adolescents viuen sotmesos a una cultura del rendiment i de l’autoexigència que els obliga a competir constantment, fins i tot amb una versió idealitzada d’ells mateixos. Una pressió que, sumada a l’exposició pública de les xarxes socials, pot generar frustració, ansietat i por al fracàs.
Davant aquest escenari, Vaimberg insisteix en la necessitat de crear espais d’escolta i conversa on es puguin expressar amb llibertat i posar-los límits que siguin coherents.
