El pilotatge de drons fa molt temps que existeix, però no ha estat fins els últims anys que l’ús d’aquests aparells s’ha convertit en quelcom molt estès entre la població general. La seva popularització ha ajudat al fet que, a nivell professional, també hagin agafat molta volada, i que cada vegada hi hagi més empreses que optin per utilitzar aquesta tecnologia en els seus projectes. Aquest fet ha generat nous llocs de treball, i un exemple és el del santcugatenc Joan Salarich. Ara ja fa 7 anys que és pilot professional de drons, però en un inici confessa que no s’ho havia plantejat, ja que per a ell era més aviat un hobby. Des dels 12 anys ja es comprava els seus propis drons de joguina, amb els quals experimentava per aprendre a fer-los volar, però també a trencar-los i arreglar-los. Ell és dissenyador gràfic, però la seva afició va fer que decidís fer un pas endavant i dedicar-s’hi plenament.
El dia a dia d’un pilot de drons
Joan Salarich divideix el seu dia a dia en diverses tasque diferenciades. Per una banda, explica que una part del temps el dedica al muntatge dels seus propis drons, els de tipus FPV (First Person View). Aquests són els que piloten mitjançant ulleres, i veuen el que veu la càmera, directament. A partir d’aquí, una altra part del temps la dedica a programar els diferents drons, així com a fer proves de vol. D’altra banda, explica que també es troba amb dies de rodatge, amb els quals, en funció del que hagi de gravar, li ocupa més o menys temps. Pot anar des de molt poques hores amb una gravació molt puntual fins a rodatges més llargs, com per exemple sèries o anuncis de televisió.
El pilot ha viscut aquesta diversitat de tasques en la seva pròpia pell, ja que ha passat per molts projectes diferents. Recorda que la primera feina que li va sortir dins aquest món va ser la d’inspecció de les pales de molins de vent arreu d’Europa. Es tracta d’una feina més industrial, amb funcions internes d’una empresa concreta. Ara, però, explica que treballa com a freelance, i s’està dedicant més en l’àmbit audiovisual, on destaca alguns dels projectes en què ha participat: “Un dels projectes més xulos o dels que més orgullós estic és participar en la Copa Amèrica de Barcelona. Vaig formar part de l’organització i la retransmissió dels directes per tele. Actualment em dedico a la gravació a Pacha, d’Eivissa, amb l’equip propi de mèdia, on durant la temporada fem una sèrie de vols amb el dron per dins la sala per ensenyar el que és la festa per xarxes socials. Anualment també treballo en una vintena de festivals”.
Una imatge, un dron
No és el mateix voler aconseguir imatges aèries d’una discoteca, un espai interior, amb molta gent, que imatges aèries de la ciutat de Barcelona, per exemple. Cadascun d’aquests casos exigeix unes característiques tècniques diferents i unes implicacions que s’han de tenir en compte a l’hora de fer volar un dron. És per això que, com explica Salarich, hi ha molts tipus de dron diferents: “Hi ha els drons de fabricació estàndard, que normalment estan més estabilitzats, amb imatges més suaus o més netes, i després hi ha els de FPV, que són més dinàmics, amb més moviment, més velocitat. Aquí pots entrar a fer drons petits, pensats més per interiors, per volar a prop de gent, sense risc…”
El tipus de dron que s’utilitza i l’espai on es vulgui fer enlairar també influeixen a l’hora de demanar un permís de vol, el qual tindrà més o menys requeriments perquè el concedeixin. Els requisits imprescindibles, però, són tenir la titulació de pilot i estar donat d’alta a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). I si bé depèn molt del lloc de vol i de les afectacions que pugui tenir, Salarich explica que, normalment, un permís de vol acostuma a donar-se en un període de 20 dies hàbils.
