Georgina Casas, la seva parella i les seves dues criatures han canviat tres cops d’habitatge en els últims vuit anys. Actualment, viuen en un pis de lloguer de protecció oficial on tenen garantits “set anys de tranquil·litat” o, com a mínim, sense mudances. Fa un parell d’anys, cansada de patir “per un dret tan bàsic com és l’habitatge”, Casas es va unir a l’associació d’habitatge cooperatiu 4 Pins, una entitat que es va fundar l’any 2019 i que ja compta amb una cinquantena de persones associades. “Ens neguem a assumir que hem de marxar del poble i reivindiquem que tothom s’hi pugui quedar”, afirma la santcugatenca.
En aquest sentit, l’objectiu principal de l’associació és aconseguir que l’Ajuntament de Sant Cugat destini sòl municipal a la construcció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que a la Floresta es va fer realitat l’any 2023 amb Les cases dels mestres.
Entre el lloguer i la compra
Casas explica que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula d’accés a l’habitatge “a mig camí entre el lloguer i la compra”, basada en la propietat col·lectiva. En aquest sistema, la propietària de l’edifici és una cooperativa, mentre que les persones sòcies adquireixen un dret d’ús dels espais privats i comunitaris. La participació activa de les sòcies en tot el procés, el suport mutu i l’autogestió són, segons la santcugatenca, els pilars fonamentals del model. “Les sòcies no són merament veïnes, sinó que són persones que formen part d’una comunitat i que comparteixen espais”, explica.
A més, remarca que es tracta d’un model que evita l’especulació immobiliària, ja que la propietat col·lectiva impedeix la compravenda dels habitatges amb finalitats lucratives. “Un aspecte especialment rellevant en un context marcat per les dificultats d’accés a l’habitatge derivades de la crisi i l’especulació del mercat immobiliari”, argumenta.
Valors compartits
Més enllà de ser una solució personal a la crisi de l’habitatge, Casas considera que des del punt de vista social, l’habitatge cooperatiu aporta a la societat la recuperació de la vida comunitària i la voluntat de frenar la bombolla especulativa. No és estrany, per tant, que moltes de les persones que aposten per aquest model de vida comparteixin uns ideals determinats. “En el fons som persones progressistes, d’esquerres i anticapitalistes. Encara que alguns no es defineixin així, jo crec que el model és bastant contrasistema”, afirma.
Foto de família de l’associació 4 Pins / Foto: 4 Pins
En relació amb la vida comunitària, la santcugatenca apunta que “en una societat tan individualista i consumista com la nostra, l’habitatge cooperatiu representa un compromís que no tothom està disposat a adquirir, ja que viure en comunitat requereix un esforç, no és un camí de flors i violes”.
Objectiu: Benet Moxó
Després d’anys de lluita per aconseguir que Sant Cugat impulsi una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, sembla que l’oportunitat més avançada és Benet Moxó, un terreny propietat de Promusa on ja s’està construint una primera fase d’habitatge protegit i on s’ha reservat una part de la parcel·la per a una futura promoció cooperativa. L’aprovació, al ple d’abril, del canvi de planejament urbanístic necessari ha obert la porta a la convocatòria del concurs, que l’associació espera que es publiqui abans que acabi el 2026.
En cas que 4 Pins guanyés el concurs, Casas explica que es constituïria una cooperativa específica sota el paraigües de l’associació. Aquesta cooperativa, integrada per les persones interessades a viure a Benet Moxó, participarien en la definició del projecte, des de la configuració del model d’habitatge fins a la definició de la manera d’organitzar la vida comunitària i l’elecció dels espais comuns.
Limitacions econòmiques
Casas assenyala que l’accés a aquesta futura promoció no serà senzill, ja que, en tractar-se de sòl vinculat a l’habitatge protegit, els aspirants hauran de complir diversos condicionants relacionats amb els ingressos, l’edat o determinades situacions de vulnerabilitat. A la vegada, cal disposar d’uns recursos mínims per afrontar l’aportació econòmica inicial, per la qual cosa, la franja de població que hi pot accedir es redueix dràsticament. De fet, Casas assumeix que ni tan sols els membres de l’associació tenen garantit poder formar part de la promoció, ja que alguns, lamenta, no compliran els requisits.
No obstant això, els preus actuals de la ciutat tampoc permeten l’opció de construir una promoció amb sòl privat, tal com va demostrar un estudi de viabilitat desenvolupat per l’associació uns anys enrere.
Amb tot, Casas defensa que “el model de cessió d’ús és una de les possibles solucions a la crisi d’habitatge, però n’hi ha d’altres; el que és imprescindible és que no es pugui especular amb un dret tan bàsic com és l’habitatge”.
