El debat sobre on viure en envellir és cada cop més present a la nostra societat. No hi ha dubte que, si la salut i l’autonomia personal ho permeten, el millor és envellir a casa. Però això no sempre és possible, per raons diverses: economia domèstica, solitud… Per això es parla de pisos compartits, de pisos assistits i d’altres formules, com a alternativa o pas previ als equipaments que ja coneixem: residències i centres de dia.
Aquest debat és conseqüència d’un fet innegable: l’envelliment de la població a societats com la nostra, també a Sant Cugat. En aquests moments a Catalunya hi viuen gairebé un milió i mig de persones majors de 65 anys, el 19% de la població. Les projeccions demogràfiques indiquen que percentatge arribarà ben ràpidament al 25%. Vivim més anys, però ens cal assegurar entre tots que la millora de la longevitat impliqui també millora del benestar físic, psíquic i social, així com la inclusió de tots i totes en els diversos àmbits de la vida social, comunitària i política. Aquest debat ha arribat, naturalment, a les entitats que des de la nostra societat s’hi dediquen. És el cas de la Taula per a la Gent Gran de Sant Cugat, que ha proposat, amb encert, iniciar una experiència pilot de pisos compartits, en els que hi viurien persones grans, ocupant-se de la seva gestió i compartint despeses i serveis. Un lloc on dur a terme les activitats socials i comunitàries que es fan quan hom compateix pis amb d’altres persones. Pisos compartits que ajuden a combatre la solitud i faciliten la vida activa d’aquestes persones. Recollint aquesta idea, el grup municipal socialista ha presentat una moció al proper ple municipal que expressa el suport a aquesta iniciativa de la Taula i demana que el govern municipal accepti el projecte i es posi a treballar per concretar-ne els detalls que l’han de fer viable. Més concretament, proposem convertir una de les plantes de l’edifici de Correus en habitatge assistit per a 10 ó 12 places. A Sant Cugat anem escassos de serveis públics relacionats amb la gent gran. Hi ha hagut, és cert, un increment extraordinari de centres privats. Malauradament només hi ha una residència i centre de dia de caràcter públic. És evident que aquesta és una anomalia que implica l’ajuntament de la nostra ciutat i el govern del país, que cal resoldre dedicant-hi sòl municipal d’equipaments . Però constatar aquest dèficit no impedeix, ans al contrari, proposar solucions alternatives o complementàries amb la feina que fan les residències o els equipaments sociosanitaris. En paral·lel, el grup parlamentari del PSC-Units ha presentat al Parlament la “Proposició de Llei de la Gent Gran de Catalunya” que defineix els drets que aquest col·lectiu ha de veure respectats i la tipologia de serveis relacionats amb la vellesa. Un dels objectius d’aquesta proposició és la promoció d’una visió positiva i real de l’envelliment entesa com una etapa més de la vida de les persones, que ha de ser plena de reptes i oportunitats. La Llei establirà, per exemple, la “garantia d’un habitatge digne, adaptat i assequible que afavoreixi l’autonomia de la gent gran i esdevingui el principal recurs en el procés d’envelliment”. La proposició de Llei preveu que hi ha d’haver residències assistides, llars residència, centres de dia… i també el que defineix com “habitatges amb serveis” com les que proposa la Taula per a l’edifici de Correus. És justament el que volem començar, a la nostra ciutat, amb els pisos de Correus. La nostra ciutat ha d’obrir camí, sumant-se així a d’altres experiències que iniciades arreu del país. Sant Cugat, una ciutat dinàmica, oberta, moderna… no pot perdre aquesta oportunitat.
PILAR GORINA és regidora del PSC
