La violència masclista no es limita al cop de puny, sinó a la pressió a les quals estan sotmeses moltes dones…
… algunes de les quals ni s’adonen; tant per la parella (que de vegades, i encara que sigui de forma molt subtil, posa límits al seu desenvolupament), com per l’entorn laboral, on la dona ha de demostrar sempre més capacitat que l’home només per aconseguir el mateix nivell. Per això, quan es parla de violència s’ha de pensar amb la física, la psicològica, la sexual i l’econòmica. Una violència que es pot donar tant en l’àmbit de la parella com el familiar, laboral, i social o comunitari, en una societat patriarcal que és la que perdura, i és acceptada per la gran majoria dels homes i les dones de la qual en formen part. No sols hem de saber aquell fet que succeeix i s’informa a través dels mitjans de comunicació, sinó que hem de ser conscients que hi ha allò que no se sap, que està ocult, que s’està patint i del que no se sap què fer-ne. No sols ho hem de veure com una cosa llunyana, sinó que moltes vegades pot estar més propera del que ens imaginem. No oblidem que la societat i la nostra cultura, com a element que en forma part, ha de prendre consciència i mesures per la seva eradicació; i els polítics com a representants escollits han d’actuar. El passat 16 d’abril el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la llei del dret de les dones per eradicar la violència masclista. Una llei que recull les diferents actuacions integrals dels poders públics del nostre país; fent un pas endavant i innovador cap a la conceptualització de la violència masclista, la creació de la xarxa d’atenció i recuperació integral, facilitar l’accés a un habitatge, garantir la formació ocupacional, dret a l’assistència jurídica, entre moltes altres mesures que contempla aquesta Llei. Però, no sols els polítics són qui han d’actuar i fer, sinó cadascú de nosaltres ha de ser conscient que la violència masclista és un problema de la societat passada, actual i del futur. Aquest ser conscient potser un primer pas, el prendre mesures i accions un segon, però el que no pot faltar és educar per uns valors cap a la igualtat de drets i oportunitats, com cap al respecte a la persona. I això depèn de tots. Rosa Martín Secretària d’Organització i Secretària de la Dona d’ERC
