No només els municipis de costa o més turístics tenen problemes per trobar cambrers aquest estiu. El sector de l’hostaleria de Sant Cugat també ho està notant. Després de dos anys marcats per la Covid-19, molts cambrers que van quedar-se sense feina s’han reciclat i format per deixar enrere una ocupació marcada pels mals horaris, els sous baixos i la falta d’estabilitat laboral.
A les portes del primer estiu sense restriccions per la Covid després dos anys, el turisme s’està recuperant i, en conseqüència, l’hostaleria i la restauració necessiten tornar a funcionar a ple rendiment. Per fer-ho, és imprescindible comptar, entre d’altres, amb cambrers, però els empresaris no en troben. La crisi de falta de personal és provocada per la precarietat de les feines bàsiques. “És una feina que està molt mal pagada”, afirma, en declaracions a Cugat Mèdia, un cambrer de Sant Cugat, Carlos Sánchez, que afegeix que “no es paga per la qualitat de la feina, sinó per les hores que treballes”. D’altra banda, propietaris de bars i restaurants alerten que no troben gent qualificada per poder oferir un bon servei als clients. “Ens ha costat molt trobar cambrers, ja que quan contactaves amb gent per venir a fer entrevistes, o no es presentaven o et deixaven tirat”, detalla el director de servei de sala del Bar Mono, Jordi Tatai. La pandèmia ha suposat que molts treballadors hagin tingut temps a estudiar i formar-se per accedir a altres feines de més qualificació, deixant de banda la de cambrer, una professió a la qual sovint s’accedeix amb poca o nul·la formació. La professora del grau mitjà de Cuina i Gastronomia de l’Institut FP de Sant Cugat, Cristina Gálvez, explica a Cugat Mèdia que la pandèmia “ha estat l’impuls perquè els cambrers ja no tornin al sector, pel fet que les seves condicions laborals no són les òptimes”. Per la seva banda, el coordinador del grau, Carles Hero, reivindica que cal “dignificar el món de la sala i dels cambrers, de la mateixa manera que es fa amb els cuiners”. A més, des de l’Institut FP fan una crida a la formació i a la professionalització del sector. Hero explica que “ha d’haver-hi una formació integral dins del món del servei, ja que hi ha tot un món darrere”. I afegeix que “no només és portar i recollir un plat, sinó que cal tenir una formació des de com s’atén al públic fins a com se serveix el vi”. El sector de l’hostaleria viu moments molt complexes després de la pandèmia, que ha accentuat que molta gent hagi fet un plantejament de vida i hagin decidit marxar a un altre sector, ja que entre d’altres, o se senten mal pagats o amb males condicions. I aquesta és una de les raons principals per les quals els empresaris no troben personal per poder oferir un servei de qualitat.
