La Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS) denuncia que el contracte municipal per controlar cotorres i coloms destina recursos públics a mètodes letals “inútils” i sense eficàcia demostrada. L’entitat sosté que l’estratègia aprovada per l’Ajuntament no reduirà la població d’aus a mitjà i llarg termini, mentre el govern municipal defensa que actua per obligació legal en el marc de la normativa sobre espècies exòtiques invasores.
El contracte, aprovat el juny de 2025 per l’Ajuntament, preveu la captura de cotorres argentines i coloms als seus nius i el seu posterior sacrifici. El plec tècnic estableix que aquest es pot fer amb mètodes com l’atordiment i l’asfíxia amb diòxid de carboni (CO₂), sota control veterinari i seguint criteris de benestar animal. Segons la PAS, aquest model no només planteja un problema ètic pel patiment que pot implicar, sinó que tampoc és eficaç per reduir la població d’aus de manera sostinguda.
Aquest marc legal s’aplica específicament a la cotorra argentina com a espècie exòtica invasora, mentre que en el cas dels coloms la gestió es regeix per criteris de control de fauna urbana. Tot i això, el contracte inclou actuacions letals per a totes dues espècies.
Per què la PAS considera que el model no funcionarà
La Plataforma Animalista sosté que el contracte parteix d’una base errònia perquè no té en compte el comportament i la distribució real de les poblacions d’aquestes aus. Segons explica, formen part d’una metapoblació que s’estén per diversos municipis de l’entorn, de manera que l’eliminació d’individus a Sant Cugat seria compensada ràpidament per l’arribada d’exemplars d’altres zones.
“No vivim en una bombolla. Els ocells no viuen només aquí, viuen a tot arreu”, afirma la portaveu de la PAS, Alba Roig, que assegura que aquest tipus d’intervencions no tenen efectes sostinguts. L’entitat apunta que aquest fenomen, conegut com a efecte buit, ja s’ha observat en altres ciutats, on la població d’aus es recupera en pocs mesos malgrat les actuacions letals.
A més, la PAS denuncia que el contracte s’ha plantejat sense un diagnòstic previ rigorós. “No s’ha fet cap cens real de la població d’aquests ocells”, sosté Roig, que considera que això invalida la planificació del servei. En aquest context, l’entitat critica que es destinin recursos públics a una estratègia que qualifica d’ineficaç: “És llençar els diners dels contribuents”. Segons els seus càlculs, prop de 47.000 euros del contracte es dedicarien a les actuacions letals.
El debat legal: obligació d’erradicar o marge per a alternatives?
El desacord entre la PAS i l’Ajuntament se situa també en la interpretació de la normativa que regula les espècies exòtiques invasores. El govern municipal sosté que la legislació estatal, recollida a la Llei 42/2007 i al Reial decret 630/2013, obliga les administracions a actuar sobre aquestes espècies, incloent-ne el control i l’eliminació.
En aquest sentit, la regidora de Salut, Núria Fernàndez, va assegurar al ple municipal que no aplicar aquestes mesures podria comportar una negligència: “Aquí poca cosa podem fer. Si no seguim aquesta llei, el que fem a l’Ajuntament és una negligència”.
Fernàndez també va defensar que abans d’adoptar aquest model s’han estudiat alternatives no letals. “S’ha mirat tot, des del control dels nius, el punxat d’ous o els anticonceptius”, va afirmar. Tot i això, va assenyalar que la normativa imposa una limitació clau: un cop capturades, les aus no poden ser retornades al medi, fet que restringeix les opcions de gestió disponibles.
La PAS, però, discrepa d’aquesta interpretació i sosté que la normativa no imposa l’erradicació com a única via possible. Segons l’entitat, el marc legal estableix l’obligació de gestionar aquestes espècies, però no determina que aquesta gestió hagi de ser necessàriament letal.
“La normativa no diu que l’únic que pots fer és erradicar”, afirma Alba Roig, que defensa que existeix marge per aplicar alternatives no letals i recorda que la legislació de benestar animal obliga a prioritzar mètodes menys lesius quan siguin viables.
La PAS demana aturar el contracte i obrir el debat
Davant d’aquesta situació, la Plataforma Animalista ha demanat la suspensió immediata de les actuacions letals previstes al contracte i l’obertura d’un nou procés de debat amb participació d’entitats i experts independents. L’entitat sosté també que el model adoptat entra en contradicció amb el programa electoral de Junts per Sant Cugat per al mandat 2023-2027, que recollia el compromís d’apostar per sistemes ètics i no letals en el control de la fauna urbana.
L’entitat defensa que existeixen alternatives no letals viables, com el punxat d’ous en el cas de les cotorres o els sistemes anticonceptius per als coloms, i reclama que es tinguin en compte en la gestió de la fauna urbana.
En aquest sentit, la PAS ha aportat diversos documents tècnics elaborats en els darrers anys, en què es planteja un model basat en la reducció de la fertilitat i no en l’eliminació d’individus. Segons l’entitat, aquestes propostes permetrien un control més eficaç i sostingut de la població d’aus.
La plataforma també critica que no ha pogut participar en el procés de definició del contracte. “No en teníem cap notícia fins que ja estava tot signat”, assegura Alba Roig, que considera que el debat hauria d’haver passat per la Taula de Benestar Animal abans de la licitació. L’entitat denuncia que la reunió convocada per l’Ajuntament es va produir amb el contracte ja adjudicat i que, per tant, no permetia incidir en el model escollit.
Per la seva banda, la regidora de Salut Pública, Núria Fernàndez, va defensar al ple municipal que el consistori havia intentat obrir aquest espai de diàleg i va explicar que s’havia convocat una reunió amb entitats animalistes, a la qual “només va venir una”. Segons va dir, l’Ajuntament ha volgut “en tot moment ser transparent” en aquest procés.
Per tot plegat, la PAS reclama a l’Ajuntament una justificació pública i detallada del contracte, tant des del punt de vista científic com legal, i insisteix que “encara hi ha marge per rectificar”. El govern, de moment, manté el model aprovat, emparant-se en la normativa i en la necessitat de gestionar la presència d’aquestes aus al municipi.
