Sant Cugat té tots els ingredients per ser una ciutat multiesportiva de referència: clubs amb trajectòries consolidades, voluntariat compromès, una base social extensa i una ciutadania que entén l’activitat física com a part del seu benestar. El repte, tanmateix, no és menor. El futur de l’esport a la ciutat no es pot construir només des del dia a dia ni a cop d’emergència o pedaços; necessita visió, planificació i complicitats.
De fet, fa temps que les entitats alerten d’una realitat evident: el pes econòmic de l’esport recau, en bona mesura, en les famílies, mentre que l’acompanyament públic no sempre arriba amb la velocitat necessària. Fins a cert punt, pot resultar comprensible: som una ciutat que ha doblat la població -i les seves necessitats- en poques dècades, i l’administració no ha sabut o no ha pogut adaptar la seva resposta a aquest ritme de creixement tan elevat. Però no valen excuses.
Això ens obliga a repensar el paper del sector públic no com un fre, sinó com un facilitador, capaç de generar confiança, reduir traves administratives i d’entendre la diversitat de realitats dels clubs.
Cal avançar cap a una aliança l’esport de ciutat que vagi més enllà d’un mandat concret. Un full de ruta compartit, amb el consens dels clubs i de les forces polítiques, que doni estabilitat, claredat i continuïtat. Planificar a deu o quinze anys vista vol dir també assumir límits, gestionar creixements i apostar per equipaments polivalents que permetin compaginar usos i disciplines, afavorint la cooperació entre entitats en lloc de la competència.
Aquest esperit de suma és clau. Els clubs no poden ni han de caminar sols. Necessiten espais de treball conjunt, menys burocràcia i una administració capaç de respondre amb agilitat a projectes, activitats especials o iniciatives socials -que també n’hi ha, i moltes. Posar-ho fàcil no vol dir renunciar al rigor, sinó tenir en compte que la lentitud sovint minva les energies que haurien d’estar al servei de l’esport i de la comunitat; unes energies que, per cert, provenen en bona mesura de persones voluntàries.
Al capdavall, l’esport és competició però també salut i cohesió social a tots els nivells. Ho és per als adolescents, en un moment vital on cal combatre l’abandonament de la pràctica esportiva, i també per a la gent gran, per a qui l’activitat física és una eina clau contra la soledat i el deteriorament de la salut. Acompanyar els clubs en projectes esportius, socials i comunitaris no és accessori: és invertir en Sant Cugat.
Plantejar com ha de ser l’esport santcugatenc de la propera dècada és, en definitiva, pensar en quin Sant Cugat volem per al futur. I fer-ho plegats és l’única manera d’aconseguir-ho.
