Els esportistes d’alt rendiment dediquen una gran quantitat d’hores a la pràctica esportiva i això fa que, a vegades, combinar-ho amb els estudis sigui una tasca complicada. Al CAR de Sant Cugat els donen una opció per a facilitar-los aquesta combinació: el seu institut.
Actualment, el centre compta amb uns 200 alumnes entre ESO i Batxillerat, tots ells becats per tal de poder-hi accedir. Segons explica el seu coordinador pedagògic, Jaïr López, el nombre d’alumnes per curs va de menys a més, ja que, a mesura que els esportistes van creixent, també van rebent més beques: “Tenim molt poc alumnat a primer d’ESO i molt a segon de batxillerat. És al revés del que passa als altres instituts, però és normal, perquè als esportistes els donen beques a partir de certa edat. Com més petit ets, més difícil és que te’n donin una”.
Combinar estudis i entrenament
L’objectiu principal de l’Institut del CAR és facilitar al màxim el dia a dia als esportistes, per tal que puguin combinar el millor possible les seves classes amb els entrenaments esportius i, en aquest sentit, les adaptacions dels horaris són molt importants. Mentre que en un institut convencional les classes es desenvolupen al llarg de tot el dia, aquí, al CAR, fan horari partit.
La Maria Manso, per exemple, combina les seves classes amb els entrenaments de waterpolo, i ens explica el seu horari del dia a dia: “Em desperto entre les 6 h i les 6:30 h, i arribo al CAR a les 7:30 h. Esmorzo, comencem les classes a les 8 h i s’allarguen fins a les 11 h. A les 11:20 h ja salto l’aigua i faig el meu primer entrenament del dia, fins a les 14:30 h. Després vaig a dinar i a les 15:15 h tornem a començar les classes, que duren fins a les 16:45 h. Quan acabo, marxo a casa, aprofito per estudiar, descansar una mica, i a les 20 h salto a l’aigua un altre cop per fer el segon entrenament del dia”.
És un horari molt atapeït, però la Maria explica que s’hi ha acabat acostumant. Ara bé, és molt important portar una bona organització i fer una bona gestió del temps, aprofitant el màxim possible l’estona que passen a l’aula.
Una altra facilitat que els donen a l’Institut del CAR és el fet de poder canviar dates d’exàmens si aquests els coincideixen amb competicions. De la mateixa manera, si han de faltar a classe durant molts dies seguits per aquest motiu, els professors també els faciliten el material que han tractat, a través d’eines com la pissarra digital o el correu electrònic.
L’Akemi Matsumura explica que això és un recurs que li va molt bé quan ha de marxar a fer campionats de natació: “Són quatre o cinc dies que som fora, depèn de si hem de viatjar lluny o no, i perdre’t cinc dies de classe… és important. Sempre hi ha algun examen, deures i coses d’aquestes. La nostra professora de mates, per exemple, ens ho envia tot per pissarra digital, per correu, i això està molt bé perquè pots fer els apunts i pots veure el que han fet a classe des d’on estiguis, des d’on sigui el campionat”.
L’Akemi va arribar a l’Institut del CAR a tercer d’ESO. Fins aleshores, havia fet la secundària en un institut convencional, i explica que, llavors, combinar els entrenaments al seu club de natació i fer les classes era molt complicat. Ara, en aquest centre, explica que és molt més senzill poder combinar les dues coses.
Continuar estudiant
Molts esportistes del CAR, quan acaben la secundària i el batxillerat, no se centren només en els entrenaments, sinó que es proposen estudiar una carrera universitària. Tant la Maria com l’Akemi ho tenen molt clar, però reconeixen que s’hauran d’adaptar a una nova realitat sense les facilitats que reben a l’institut. Ara bé, no ho veuen impossible, i estan decidides a tirar-ho endavant. A l’Akemi, per exemple, li agradaria estudiar Medicina, i ha arribat a la conclusió que la millor opció serà baixar la càrrega d’assignatures que faci cada curs per tal de no anar tan saturada de feina.
Per a la Maria, “és molt important seguir fent el teu esport i voler arribar a tenir unes metes, però també és molt important no deixar els estudis, ja que aquests seran els que et donaran una carrera i una feina que, al final, és el que farà que puguis viure”.
