Continuem amb la ronda de columnes d’opinió signades pels ponents del curs d’estiu de la Unipau. Avui comptem amb la ploma de José María Perceval, periodista i professor de la UB.
Si deixem a un costat l’etnocentrisme, Europa és només l’extrem d’un gran continent que és Euràsia (54 milions de km quadrats). Dins de la qualificació de Jarek Diamond sobre els continents, Euràsia pertany al tipus de continents horitzontals la qual cosa permet per la seva llarga extensió de 15.000 kms entre l’Atlàntic i Japó, una comunicació continua de plantes, animals i elements culturals comuns. En aquest espai, les grans fractures provocades per immensos macissos muntanyencs, estepes immenses i selves profundes han propiciat quatre grups fonamentals de la civilització: la zona xino-japonesa, la zona indostànica, la zona mediterrània-atlàntica i la zona de nòmades esteparis. Aquests últims, que van ocupar tres quartes parts d’Euràsia fins el segle XIX, han estat els que han relacionat entre sí les zones dels sedentaris -que a la vegada organitzats en monarquies sagrades o imperis-, alternant amb ells el comerç i la guerra. Dues vies de comunicació que han mantingut la relació entre la zona: la terrestre de la Ruta de la Seda i la marítima, ajudada pels monzons de l’Índic. Les estructures socials de la zona xinesa i indostànica han estat molt estables fins la introducció europea colonitzadora que va ser traumàtica: les vies de comunicació van ser destruïdes i les societats van ser desestructurades, orientant la seva producció i comerç cap a occident, las seves elits van ser aniquilades o desligitimades, va introduir-se la propietat privada i va crear-se un nou grup d’elements col.laboracionistes. Després de la independència, aquestes societats han oscil.lat entre ideologies universalistes i nacionalismes populistes, amb enormes que continuen i posant de relleu en la revolució mediàtica actual l’anomenada ‘globalització’. JOSÉ MARÍA PERCEVAL Periodista i professor de la UB
