Segons diuen, la sequera dels últims anys i les altes temperatures han propiciat el trencament de la branca que donava la forma característica al Pi d’en Xandri. No farem llenya d’aquesta branca caiguda. Tots estem molt afectats perquè la gran branca que donava forma al Pi d’en Xandri ha caigut víctima del canvi climàtic.
Cal ser respectuosos amb el patiment de tots els éssers vius, encara més quan són víctimes de les nostres males pràctiques que desencadenen un escalfament planetari que arriba a assecar arbres. Mai no havia passat i és molt greu.
Arran d’aquest trist esdeveniment els progressistes i els de la matraca mediambientalista estan enfrontats per què cal fer ara que l’arbre es troba tocat de mort. El debat que se’ls deu generar, ara, entre els ecointegristes i els progressistes és sobre què cal fer davant del patiment d’aquest arbre emblemàtic i vell amic de la nostra ciutat. El Pi d’en Xandri, el nostre venerable arbre patrimonial que ha sobreviscut al vandalisme i a tempestes de tota mena erigint-se com un símbol de resiliència, es troba en declivi.
Els ecologistes diuen que, tant sí com no, s’ha de continuar mantenint dret, encara que sigui de forma artificial i apuntalat amb fustes com si fos un pacient terminal enganxat a tubs de respiració artificial, però a l’altra banda hi ha els progressistes que, també amb raó, argumenten que és un fer un espectacle del patiment d’un ésser viu i que és una falta de respecte vers la seva dignitat, com diuen també quan succeeix a un animal o un pacient humà en processos de malaltia terminal.
D’una banda, uns tenen pensat encadenar-s’hi al tronc, si fa falta durant uns dies, per evitar que ningú no tiri pel dret una altra vegada i el tornin a serrar un vespre però, d’altra banda, els altres diuen que sembla que mantenir-lo amb suports i cintes esdevindria pura crueltat ornamental que només respon al gaudi egoista dels humans; que ha acabat un cicle i mantenir-lo forçosament no és el que cal fer. Que se’n vagi amb dignitat, diuen. Proposen fer-li una bona cerimònia de comiat amb el senyor alcalde i que uns operaris de la brigada s’encarreguin de serrar-lo amb dignitat, de forma ràpida i sense patiment.
Després, quan caigui, volen fer-ne compost i que sigui la mateixa terra qui l’integri de nou perquè la seva vida generarà vida, amb una cerimònia oficial i prou solemne, amb banda de música i floritura municipal. Per aquests, si l’eutanàsia és bona per als humans també ho serà per a un arbre centenari que mantindrà les arrels a la nostra ciutat.
Pi d’en Xandri, no deixarem que ni uns ni altres et facin ombra. En tot cas, passi el què passi, que la terra et sigui lleu, tu que sempre has estat de bona fusta.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
