Fan falta pocs recursos per deixar brillar la imaginació. Ben poques coses: un paper pinotxo, un cabàs ple de disfresses, un conte d’una bruixa que encisa el bo de la pel·lícula…
Si tornéssim a ser tots una mica més infants, recuperant una mil·lèssima part del que vam ser un dia, ens faria falta poca cosa per entendre més. La ingenuïtat dels més petits ens permet sentir des de la sinceritat, pensar des de la màgia, i trobar-nos més naturals, menys recoberts d’hipòcrites ambicions dels grans. I així, amb gomets de colors, i un conte en el qual abocar els nostres somnis de Nadal, amb un anhel de Peter Pan que no creix mai perquè no vol perdre’s en la frivolitat… així construïm espais més justos en què la història sigui un pretext en el qual enllaçar les inquietuds de tots, petits i menys petits. Tinc un bon amic, en Bernat, que té la vida plena de somnis i que somriu sempre que em veu. El delaten les seves ganes de viure d’infant somniador. Ens ensenya com vèncer totes les pors del món i com fer que una flor de paper reciclat sigui la rosa més bella del món, un sincer regal per a la seva enamorada. Amb una abraçada sincera seva entenem moltes coses. Només la imaginació pot acabar amb la insipidesa dels dies d’hivern. Sabent-nos més petits del que som, encara que aparentem una seguretat ingènua que acabi delatant-nos. Us convido a pensar des de la imaginació. Moltes vegades sembla impossible però fa falta ben poc per a somriure. Que tinguem un molt bon any! I una abraçada especial per en Bernat, de tot cor. HELENA MINUESA Humanista
