En l’argot futbolístic fer la croqueta és fer un regateig intercanviant la pilota d’una cama a l’altra de manera molt ràpida. Però no és d’aquesta filigrana, que ben pocs futbolistes exhibeixen actualment pels camps de futbol, que us volia parlar.
Qui m’havia de dir que al cap dels anys, quan fa vint anys que tinc vint anys com diu en Serrat, em veuria fent un mix entre la informàtica i les meves habilitats culinàries. El culpable de tot és el tan famós i anomenat curs de la UOC. I és que els meus col·legues ja m’han sentit més d’un cop aquella frase tan “amanida” de: “……sí home, entre croqueta i croqueta, marxant una activitat de Fundamentos o una pràctica de Dreamweaver”. Ara, el dilema ve quan se m’ajunta tot alhora. No sé si les tan exquisides boletes de carn amb beixamel les he d’arrebossar amb pa ratllat o bé amb un dels estils CSS amb un fons blau cel i encapçalament 1. I el més fort de tot és que les boletes no s’han cremat de miracle. Potser els pixels, o ves saber qui, han decidit indultar-les. Però fills meus no patiu. Tot recodant la senyoreta Escarlet us diré que: “…als meus companys de curs poso de testimonis, que mai no tornaré a fer croquetes…”, almenys mentre faci un curset. I el dia que això s’acabi ho celebrarem amb un bon sopar. PD: Per cert, no se us acudexi demanar-me mai que us porti croquetes. Els últims que ho van fer van acabar intoxicats i ja saben ells a qui em refereixo. Demaneu-me millor una paella o uns macarrons, i només en el cas que sigueu Vip’s us puc oferir una sarsuela. Això sí, doneu-me un temps perquè encara no m’he pogut mirar el llibre d’instruccions de la nova cuina. Només espero que no vingui en llenguatge html. Per començar què us sembla si divendres passeu per l’Office per celebrar el nº 1 dels 40…
