Els funcionaris que treballen a l’ajuntament són professionals com una casa de pagès. Ras i curt.
Arran de la penosa situació dels centenars d’empadronaments fraudulents de “nous catalans” a casa d’algunes famílies de Sant Cugat, sense el seu consentiment ni coneixement, hi ha hagut polítics que han volgut “treure’s el mort de sobre” i enfocar el debat cap a la gestió del funcionariat que és sempre impecable i professional a tots els departaments del consistori i els companys que gestionen el padró són també exemple d’aquest rigor i també de transparència, lluny de les sospites que es volen infondre tendenciosament per dissipar la mala maror amb els autèntics responsables polítics del passat govern “progressista”.
Molt haurien d’aprendre alguns companys polítics de l’actitud, del compromís i l’honestedat dels funcionaris que treballen amb nosaltres a l’ajuntament de Sant Cugat.
Prestar servei a la política local no hauria de ser mai un exercici de confrontació personal. Malauradament, massa sovint oblidem que el debat d’idees ha de nodrir no pas ferir, potser no tenim en compte que és una oportunitat per trobar punts de trobada entre visions diferents del Sant Cugat que tots estimem.
Certament, la política municipal té un valor singular perquè és la que toca la vida real de la gent. Les decisions sobre un carrer, una escola o un parc no haurien d’estar contaminades per la lògica partidista, sinó guiades per l’interès comú i la responsabilitat compartida. Des de VOX estem convençuts que és possible practicar una política que posi el benestar per davant del relat i la cooperació per davant del càlcul partidista però ens topem, gairebé sempre, amb prejudicis ideològics i segregació per culpa d’idearis. Sant Cugat no necessita més trinxeres, sinó més ponts. I compte! Que nosaltres som radicals fins la medul·la! I, per suposat, això no vol dir renunciar als principis ni ales arrels (d’aquí la paraula “radical”); al contrari, només des d’una convicció clara i sincera es pot dialogar amb autenticitat i respecte. Cal aprendre a discrepar sense trencar. A ser cordial en el tracte i en les formes, encara que no es coincideixi en el fons. Si creiem en la vocació de servei, hem de treballar plegats en allò que ens uneix sense deixar d’exposar allò en què no coincidim. Aquesta és la veritable maduresa democràtica.
En aquest context, acabo aquest article tornant al reconeixement explícit que feia al principi del paper dels funcionaris i treballadors públics del nostre ajuntament. Són ells qui garanteixen la continuïtat institucional, més enllà dels canvis de govern i dels debats ideològics. Amb rigor i una admirable vocació comunitària, ells mantenen el funcionament de la ciutat i ens recorden que la política és, abans que res, gestió i responsabilitat.
Al capdavall, governar o oposar-se és circumstancial; servir als altres és permanent.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
