La taxa de natalitat de San Cugat ha estat de les més destacades els darrers anys. Això ha beneficiat al nostre esport base, doncs en la quantitat s’amaga la qualitat. Basant-me en el futbol, que és el que començo a conèixer, Sant Cugat comptabilitza fins a vint equips federats en categoria benjamí i prebenjamí (nascuts entre els anys 1998 i 2001), alguns d’ells d’una qualitat més que contrastada.
La quantitat et permet abordar projectes formatius ambiciosos; la qualitat cal saber dosificar-la, fins i tot, si és pogués, caldria amagar-la. Doncs cada cop és més habitual que els clubs grans es fixin en nens d’aquestes categories per a incorporar-los a les seves disciplines. Cal doncs amagar als “minicracks” en potència i fer per retenir-los a casa. No és tracta de truncar cap il·lusió, tot el contrari han de marxar quan vulguin, però se’ls ha de saber aconsellar per a que ho facin en el millor moment, no val precipitar-se. El fet de saber retenir la qualitat esdevé fonamental per a la resta, doncs tenir un company capaç d’aportar quelcom més, permet formar i aprendre millor. Per a fer una bona rematada cal que algú et faci arribar la pilota en condicions. La qualitat individual d’alguns podria ser l’eix fonamental i el focus d’atenció d’un bon projecte esportiu, el desenvolupament del qual només pot passar per una il·lusió desfermada i una bona formació psico-pedagògico-esportiva del cos tècnic encarregat de dur-lo a terme. Si ofereixes qualitat, aquesta no marxa. Bé, és cert que avui per avui pocs pares respondrien a un dels grans: “No gràcies, és massa d’hora!”. És evident que cal continuar treballant per a un esport de base de qualitat a Sant Cugat. No hi ha cap projecte millor que aquell que es defineixi com de millora contínua. L’escenari és immillorable. Ferran Benet Sant Cugat Esport, FC Àrea Social
