Aquest inici d’any ve marcat, a la política local, per una noticia que m’ha tocat. Parlo de la decisió del Ferran Villaseñor de no encapçalar la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals i renunciar a l’acta de regidor. Sé que no deu haver estat una decisió fàcil i per això vull aplaudir públicament la seva valentia i la seva coherència.
Dels anys que fa que conec el Ferran, i sobretot, dels que vam compartir dins l’àmbit de feina, ell com a polític i jo com a periodista, em quedo amb el tarannà dialogant, la capacitat d’escoltar, la voluntat de donar un cop de mà quan feia falta, la proximitat i la coherència. Un tarannà que li ha permès pactar temes quan ha fet falta; que l’ha portat a buscar l’acostament i la confluència amb els altres grups d’esquerra i amb els moviments sorgits darrerament dins el seu partit, i que l’ha fet discrepar de la línia oficial socialista en temes com el dret a decidir. Un tarannà i una coherència que l’han portat ara a fer un pas enrere per considerar que no ja no podia encapçalar la candidatura en la qual creu i defensa i que l’han portat a deixar l’acta de regidor, quant a pocs mesos de les eleccions, segurament ningú n’hi hauria demanat comptes. Aplaudeixo, doncs, la seva coherència, però he de dir que m’entristeix saber que els dies que tregui el cap pels plens ja no serà allà davant explicant temes econòmics. Sense ell, i sense el Joan Calderón, d’alguna manera es tanca una etapa. Això sí, una etapa professional, perquè el que va començar sent una relació de feina ja fa temps que és una relació d’amistat. Molta sort! ESTER CASTANYER és periodista
