Amb aquesta frase del gran Carod Rovira començo aquest breu però no menys intens article d’opinió per tractar un tema que l’actual tripartit intenta invisibilitzar/amagar: el vandalisme ideològic que patim els santcugatencs i santcugatenques.
El cas és que a Sant Cugat tenim a un grup de persones encaputxades que, amb nocturnitat i el rostre cobert, porten anys malmetent el mobiliari urbà arribant a perjudicar petits comerços del municipi. Aquestes accions suposen una despesa anual de desenes de milers d’euros públics que acabem pagant els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos. Tota causa sembla legitimar-los per cometre bretolades: en nom del feminisme precinten comerços, en nom del dret a l’habitatge destrossen aparadors… no semblen tenir aturador. I sí, parlem concretament d’Arran i Hora Bruixa (que seria la versió Cupra d’Arran). És per això que aprofito aquesta plataforma per fer un prec al regidor de Seguretat, el senyor Francesc Carol, per demanar-li un major control d’aquesta mala praxi incentivada per la inacció del mateix tripartit.
