La cita s’avança una hora. La productora que porta l’obra ‘Stalin’ em truca i em comunica que Josep Maria Flotats està nerviós i que hauríem de fer-li l’entrevista una hora abans del que havíem quedat. Del camí de la ràdio (ara Cugat.cat) al Teatre-Auditori, em pregunto com em rebrà una persona de la talla de Josep Maria Flotats.
Quan passem en cotxe per davant de la Plaça del Centre Cultural el veig marxant del teatre i penso que potser s’ha cansat i plega. Entrem a la sala i descobreixo que Flotats és omnipresent. Repassa des de lluny tots els detalls del muntatge de l’escenografia. M’hi acosto i somriu. Li explico que hem fet tot el possible per arribar ràpid i em diu que no pateixi, que no hi ha pressa. I és llavors quan Flotats realitza tot un acte de cordialitat. Avança dues passes i saluda el Paul i el David, els càmeres que m’acompanyen i sense els quals no hi hauria entrevista. Em sorprenc perquè és la segona vegada que veig un entrevistat fent aquest gest. Tot un detall d’elegància professional, un ‘savoir-faire’ de nivell . Comencem a xerrar i me n’adono que em trobo immersa en una classe magistral del món teatral més pur, aquell on els textos encara són els protagonistes de les obres i la qualitat passa per damunt de la vulgaritat comercial. Acabem, mira el rellotge, i riu: “M’has dit que teníem cinc minuts i porto més de 20 minuts parlant, tinc moltes coses a explicar jo, talla tot el que vulguis!”. S’atura, mira el seu voltant i observa el camerino on ens trobem. Li comencen a venir records de la última vegada que va visitar la nostra ciutat i riu quan ens explica que ara comença gira per Catalunya. “És bo això d’anar a actuar a Sant Cugat o a l’Hospitalet i dir que estàs fent gira pel territori; fer gira és una altra cosa!”. Senyor Flotats, que comenci la funció!
