Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius i la celebració, aquest 9 de juny, del Dia Internacional dels Arxius, el cap de Secció d’Accés, Control i Gestió de la Informació de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat (AMSCV), Francesc Giménez, reivindica el paper clau d’aquests equipaments en la societat actual. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades‘, Giménez defensa que els arxius són molt més que espais on es conserven documents històrics i els defineix com “un instrument per canalitzar drets”. El responsable de l’arxiu municipal destaca la seva funció a l’hora de garantir l’accés a una informació autèntica i fiable, preservar la memòria col·lectiva i combatre la desinformació. També reflexiona sobre els reptes que afronta el sector davant la digitalització, la sobreinformació i la irrupció de la intel·ligència artificial, en un moment de transformació de la professió.
Els arxivers esteu de doble celebració amb la commemoració de la Setmana Internacional dels Arxius i del Dia Internacional dels Arxius . Què es volen reivindicar aquestes dates?
L’origen d’aquesta data és la celebració de la creació del Consell Internacional d’Arxius, que és un consell que està dins de la UNESCO, creat el 9 de juny 1948. Es vol fomentar no només l’arxiu, sinó els valors que transmet un arxiu, què significa i què aporta a la societat, tant a nivell d’història com a nivell social, cultural, de drets, de justícia, etc.
Quins són aquests valors?
Nosaltres sempre diem que els arxius són un instrument per canalitzar drets. I això vol dir que tens un dret d’accés a la informació, per exemple. Els arxius són llocs on es guarda documentació, avui en dia també dades, i a través d’ells pots extreure informació per alguna situació que vulguis reivindicar o que necessitis per construir alguna cosa a casa teva, un negoci o per reclamar drets.
També per a reparacions històriques, com en el cas del franquisme, per exemple, i per recuperar la memòria històrica, que potser és el paper més conegut dels arxius. Però els arxius també són patrimoni documental. Gràcies a aquests centres i a aquests instruments es pot recuperar la història i, sobretot, no perdre-la.
La ciutadania acostuma a associar els arxius amb documents del passat. Quina és la seva funció avui dia?
Nosaltres intentem veure la funció de l’arxiu no només des del passat, sinó també des del futur. Entendre que la informació que generem avui és la que d’aquí uns anys necessitarà la gent que vulgui estudiar com vivim actualment. I per poder-ho fer, aquesta informació s’ha de guardar, treballar i estudiar avui.
La funció dels arxius és transmetre aquest valor: que allò que estem fent avui, si es fa amb rigor i consciència, pot generar valor per al futur. També crear consciència que la informació que generem és important. Avui en dia hi ha molta informació i sovint la sobreinformació acaba generant desinformació.
Per lluitar contra aquesta desinformació és molt important establir criteris arxivístics: qualitat de les dades, qualitat de la informació, documents autèntics i fiables. Tot això s’ha de garantir des del moment que es creen, perquè si no, d’aquí a vint anys tindrem documents que no sabrem si són reals.
En aquest context, quin paper juguen els arxius davant fenòmens com les fake news?
Necessitem garantir que el que s’està generant avui són documents autèntics, fiables, íntegres i que es poden preservar al llarg del temps. A vegades ens pregunten si conservem documents autèntics. I sí, jo et puc garantir que un document és autèntic, que s’ha creat en un lloc concret i en unes circumstàncies determinades. El que no puc garantir és que el contingut reflecteixi exactament la realitat.
Per això és important que la societat sigui conscient dels documents i de les dades que genera. Avui és molt més fàcil conservar un pergamí del segle XII que no pas determinada informació digital que es genera en sistemes basats en dades.
Quin tipus de documentació conserva l’Arxiu Municipal de Sant Cugat?
Com a arxiu municipal conservem documentació relativa a Sant Cugat. Tant documentació de persones que han viscut o desenvolupat la seva vida aquí, com d’institucions, associacions i de la mateixa administració.
Podem trobar tota la documentació que genera l’Ajuntament, però també donacions de particulars, persones físiques o jurídiques que han decidit donar el seu fons. Tenim el fons Cabanas de fotografia, el fons de la Delphi, fons d’associacions de veïns, el fons del Celler Cooperatiu o fons personals com el de Josep Maria Figueres.
En quin tipus de suport teniu tots aquests arxius?
Pel que fa als formats, tenim pergamins, fotografies, plànols, cartells, negatius, positius, plaques de vidre, fons audiovisuals, fons orals, postals i molts altres tipus de documents. Ara mateix, per exemple, acabem de digitalitzar unes cintes de casset que s’havien fet pels instituts a finals dels anys 90 on entrevistàvem persones que ja no són entre nosaltres.
De quin volum documental estem parlant?
Nosaltres sempre parlem en metres lineals. Actualment estem al voltant dels 4.000 metres lineals de documentació. La capacitat dels dipòsits és de 4.800 metres lineals, per tant estem per sobre del 85 o 90% d’ocupació.
Estem fent una planificació per optimitzar espais, amb eliminació de documentació que legalment es pot destruir i també tenim en compte que amb una documentació cada cop més digital el creixement del dipòsit no sigui exponencial. Tot i això, fa temps que treballem amb la idea de trobar un nou espai que permeti unificar l’arxiu històric, que ara es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i l’arxiu administratiu, i que ens costi molt més a la ciutadania. Nosaltres volem fer un arxiu obert.
Ara que parles d’acostar l’arxiu a la ciutadania, qui consulta habitualment l’Arxiu Municipal de Sant Cugat?
Pot semblar que són sobretot investigadors, però no és així. Ens consulta molta ciutadania que vol construir una casa, fer reformes o empresaris que volen desenvolupar una activitat.
La majoria de consultes que rebem són sobre llicències d’obres. Persones que necessiten veure plànols originals, conèixer reformes anteriors o obtenir informació urbanística. Aquesta és la consulta més habitual.
Els investigadors també hi són, i van sobretot a l’arxiu històric, però representen un percentatge molt baix de les consultes. Potser tenim entre quinze i vint consultes anuals estrictament d’investigació.
Què ha suposat la digitalització per a l’Arxiu Municipal?
Ha suposat un canvi molt important, sobretot en difusió i preservació. Un document que abans s’havia de manipular físicament per consultar-lo, ara es pot consultar digitalment.
Quan la digitalització és de qualitat, un investigador pot treballar perfectament amb la còpia digital. De fet, pots fer molt més zoom en pantalla que no pas amb una lupa.
Això ens ha permès conservar millor els documents originals i també arribar a molta més gent. Tenim moltes més consultes en línia que abans perquè els fons estan disponibles a la web i qualsevol persona pot consultar una fotografia o un plànol de Sant Cugat des de qualsevol lloc del món.
També ets president de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya. Quin moment viu la professió?
La professió ha canviat moltíssim. Als anys setanta i vuitanta es va començar a professionalitzar a Catalunya. Abans molts arxivers eren historiadors que gestionaven arxius sense una formació específica perquè no existia.
Avui hi ha una escola d’arxivística i una formació especialitzada. També han canviat els continguts i les necessitats de la professió. Estem plenament afectats pel món de les dades.
Sempre hem treballat amb documents, però també amb el seu context: qui els ha creat, en quin moment, amb quina finalitat. I això, amb les dades, encara és més important. Cal conèixer molt bé l’origen de la dada per poder construir un relat real i autèntic.
La irrupció de la intel·ligència artificial accentua aquesta necessitat?
Sí. Avui és molt difícil saber si una imatge o un vídeo són reals. Amb la intel·ligència artificial encara més.
Nosaltres hem d’aconseguir que la dada sigui de qualitat, fiable i autèntica. Però també hem d’entendre molt bé aquestes dades, per què serveixen i quin procés les ha creat per poder construir un relat real i autèntic. Aquesta és la gran transformació que està vivint avui l’arxivística.
Actualment s’està treballant en una nova llei d’arxius. Què aportarà?
La llei vigent és del 2001 i des de l’associació fa anys que reclamem que s’actualitzi. Dins del Pla d’Arxius 2030 hi ha prevista aquesta reforma i ara mateix està oberta la consulta prèvia.
És el moment de parlar-ne i de participar-hi. Qualsevol persona pot fer aportacions sobre què vol que contempli aquesta nova llei. Encara és en una fase inicial, però és un procés molt important per adaptar el sistema arxivístic a la realitat actual.
Per acabar, quines activitats heu preparat per commemorar aquesta setmana?
Ens ha coincidit amb el Festival Lumínic i tenim en marxa l’exposició ‘La poesia de la distància’. El 9 de juny fem una visita oberta a les set de la tarda, en què explicarem l’exposició, veurem els originals de les postals i farem una visita a l’arxiu.
I després, per Festa Major, recuperem una activitat que té molt èxit: el ‘Crim a l’Arxiu’, un cluedo que fem amb el Teatre Mira-sol. Aquest any hi introduirem alguns canvis perquè la gent que ja l’ha fet també el pugui gaudir d’una manera diferent.
